 |
|
|
|
| BIBLIOGRAFIA >> | |
|
Novel.les Editorial Barcanova, Barcelona 1991. Els fills diferents és un llibre recomanable per a totes aquelles persones que estan estudiant educació especial, pedagogia, psicologia.... També és de gran ajuda per a aquells professionals que treballen dins el món de l’infant amb deficiències. I, especialment, és un llibre útil per a tots els pares i familiars que tenen un infant deficient a casa. El llibre està exhaurit en català, però es pot trobar en castellà amb el títol de Tengo una hija deficiente (d'Editorial Narcea, 1999). De tota manera, l’Anna Vila va recollir tots els exemplars quan l’editorial va fer reducció d’estocs i, pot oferir els exemplars que siguin a totes aquelles persones interessades a obtenir-lo. El llibre està estructurat per temes: els primers dubtes, com reps la notícia, l’ajuda oficial, a la recerca d’escola... Són uns temes que van seguint la Sandra al llarg de la seva vida, i que alhora són comuns a quasi tots els problemes en què es troba immers a qualsevol família que té un infant deficient dins la llar. - Vacances al Zurich (Premi Pere Quart d’Humor i Sàtira 1993) Edicions la Campana, Barcelona 1993. El punt d’inici de la història és el moment en què a la Marta, protagonista absoluta del relat, li comuniquen a la feina que haurà de fer les vacances pel maig. Passats uns primers instants d’enuig i desconcert, la Marta es refà i es proposa treure al màxim profit d’aquestes vacances fora de temporada. Decideix que, donat que no pot deixar el marit i els nens així com així, anirà de vacances al bar Zurich. Dit i fet: cada matí s’instal·la en una tauleta de la terrassa de l’esmentada cafeteria i deixa actuar l’esdevenidor lliurement. D’aquesta manera coneix japonesos carregats de diners, descobreix els tripijocs d’uns narcotraficants, contacta amb un xeic àrab afeccionat a estripar túniques, conversa amb uns nuvis de concurs televisiu, la conviden a compartir un bany d’escuma... Aventura diària, vaja. (Isabel Torras, Foc Nou, juny-juliol 1994, nº 242-243) Més o menys ben avinguts, Editorial Cruïlla. Barcelona, 1993 Més o menys ben avinguts és una obra pensada per a nens i nenes a partir de 7 anys. Els capítols són senzills i entenedors per als petits que poden tenir experiència de circumstàncies semblants. A casa els Puig cadascú té el seu animal. Una mosca que hi entra ens explica com és la casa. Després cada animal narra la seva història: El peix de la Laura vivia a casa l’avi, però la Laura se les va empescar per quedar-se’l i té molta cura d’ell. L'hàmster d’en Joan estava en una botiga fins que en Joan el va comprar. Al començament va fer alguns disbarats. Ara ja no surt tant de la gàbia i el seu amo tampoc no li fa tant de cas. La tortuga de la Sara ha despertat molta admiració a l’escola en la demostració que la Sara li ha fet fer a l’hora del pati. El gat de l’àvia, des que ha arribat l'hàmster a la casa, ja no el contemplen tant. A la nit sortirà a fer un tomb amb un gat amic seu. El periquito de l’avi està content perquè el gos i el gat són fora i podrà sortir de la gàbia. Recorda quan va anar a un concurs de cant a Sant Hilari i va fer una entremaliadura que a l’avi no li va agradar gens. El gos mostra que no són gaire amics amb el gat. Fa poc ha tornat d’Alòs, al Pallars Sobirà. Allà ha après a guardat el ramat. També ha conegut una gosseta i ara pensa en ella. El núvol lila, Editorial Cruïlla, Barcelona 1995. El dia del seu naixement, en Joan va rebre un regal molt especial: un núvol lila, diferent de tots els núvols, perquè era màgic. Gràcies a ell, en Joan podia convertir-se en Peter Pan, fer créixer la seva germana petita i arribar a tenir el gos que sempre havia demanat. El núvol lila li faria costat en qualsevol situació: resoldre la disfressa de Carnestoltes, fer el trasllat de mobles de casa seva, arreglar la bateria del cotxe del seu pare i moltes coses més. La màgia d’aquest núvol és que, a l'igual que la llàntia meravellosa d’Aladí, pot donar tres desitjos, amb la diferència que han de ser coses que no siguin materials. A més dels tres desitjos, el Joan, protagonista d’aquesta història, pot demanar al núvol lila, privilegis. D’aquesta manera ens ho descriu en el llibre: Què entén el núvol per privilegis. Totes aquelles coses que un núvol, per la seva condició de núvol, pot arribar a fer. Per exemple: tornar-se boira, xuclar bassals, ploure, nevar, tronar, pedregar, etc. El llibre té un final obert. Aquest fet permet treballar amb els nens i fer-los la proposta que inventin ells mateixos un final tancat o que continuïn la història. Qui fa ballar la geganta Editorial Cruïlla. Barcelona 1997. Aquest, és un dels llibres que té una edat de lectura indefinida, però si hem de concretar es diria que és un llibre per llegir a partir dels 9 anys, i ben segur que, si entra en una casa, també el llegiran els pares i els avis. És molt adequat per llegir a l’estiu, ja que és quan els gegants surten a passejar i és època de festes majors. El narrador, l’avi Josep, ens explica en catorze capítols tota la història de la geganta Caterina. Hi anirem descobrint la història de l’avi Josep i de la geganta Caterina. Amb ells anirem a moltes festes i coneixerem tradicions i costums de gegants i geganters. Però la Caterina no és una geganta qualsevol: és moguda, tafanera i li agrada capgirar el to de les tradicions. Molts nens coincideixen que el final de Qui fa ballar la geganta és una mica trist i que a alguns els fa plorar. Però l’Anna Vila sempre els explica que és un final una mica trist per al lector, però feliç per a la geganta Caterina, ja que aconsegueix el que sempre havia desitjat: un gegant. El tema principal d’aquest conte són les tradicions del món geganter. Un món molt arrelat a casa nostra i que cada vegada va ressorgint amb més força i entusiasme. Els gegants són presents en molts dels actes festius dels pobles. Aventures d’anar i tornar.Editorial Alfaguara/Grup Promotor, Barcelona 2002 L’avi Miquel està jubilat. El negoci familiar, una barreteria, el porta el seu fill. El nét, en Marc, no ha seguit els passos de l’avi, però un lligam especial els uneix: un mirall màgic que hi ha a la botiga. El mirall té el poder de transportar les persones que se li plantifiquin al davant cap a diferents móns ficticis: el Londres d’Oliver Twist, els balls per les teulades amb Mary Poppins, la caseta del bosc dels set nans, el vaixell del capità Ahab, les ribes del Mississipi o la França de Lluís XIII; però no els transporta com a simples espectadors, sinó que els permet convertir-se en protagonistes, viure totes les experiències i, a vegades, modificar-ne alguna. Un dia, però, l’avi Miquel va a veure el seu nét, que ja ha crescut i és pare de família; li demana ajut: es venen la botiga i els nous compradors volen fer reformes. El Marc i el seu avi han de buscar un altre comprador pel mirall màgic, per tal que un objecte tan valuós i que els ha fet viure tantes aventures vagi a parar en bones mans. Aquest llibre ens descobreix un desig amagat, compartit amb el Marc: el plaer de convertir-nos, per unes hores, en protagonistes d’un món diferent del real, d’un món de ficció, assaborint-lo com si fos de veritat. (Guia de lectura de l’editorial Anaya/Grup Promotor) Un pacte és un pacte, Editorial Cruïlla. Barcelona 2002 La família Aiguader és una família com tantes altres. L’únic que tenen de diferent és que cada membre de la família arriba a fer un pacte amb un insecte per tal de conservar la bona convivència. Així, quan la formiga veu que la Carme agafa l’insecticida, li proposa un pacte. L’àvia fa un pacte amb la marieta, el Pau amb el cuc de terra, el senyor Pere amb l’aranya Filomena, la Laia i el Miquel amb l’escarabat, i fins i tot el Bufi, el gat de casa els Aiguader, arriba a pactar amb la puça. Si existeix un tema present en tot el llibre és que, encara que moltes vegades no ens ho sembli, sempre podem arribar a un acord amb aquelles persones que menys esperem. És com dir: "malgrat tot, sempre es pot arribar a pactar amb l’enemic". Aquest llibre pot ser molt útil per començar a estudiar els insectes: el seu hàbitat natural, tipus que n’existeixen de cadascun, reproducció, per quin motiu són beneficiosos, etc.. Al final del llibre hi ha una petita informació de cada insecte, que el mestre pot ampliar si creu necessari que els seus alumnes en tinguin un coneixement més ampli. L’Albert i els coloms missatgers,
Editorial Barcanova. Barcelona, 2003. L’Albert és a punt de fer deu
anys i el regal que més desitja és un telèfon
mòbil. Intenta que els seus pares es convencin que el necessita,
però no ho aconsegueix. També prova d’explicar
a l’avi els avantatges que suposaria tenir-ne un per poder
enviar missatges i comunicar-se amb els amics. L’avi sembla
prou convençut, però el dia de l’aniversari
de l’Albert li regala dos ous de coloms missatgers! Tot i que el llibre té un protagonista
molt clar, l’Albert, al llarg dels capítols s’hi
va perfilant la idea de grup, que es va consolidant a mesura que
avança la narració. Així, el Pere i l’Aina,
germans de l’Albert, li aniran donant suport al llarg de tota
la història. També la Clara i el Joan, amics de l’Albert,
l’ajudaran en tot moment. El Roger, personatge antagonista,
els va posant entrebancs. El llibre acaba amb una amenaça
del Roger que pesa sobre els coloms de l’Albert. És
un final obert fet amb tota la intenció de l’autora,
que deixa una porta oberta a una possible segona i tercera part
del llibre. |
||
|
