L'Anna Vila va néixer el 27 de febrer de 1949 a Igualada, on va residir fins a l'any 1979. Tota la seva escolaritat la va fer a les Escolàpies: Primària, batxillerat i comerç. Conjuntament amb el comerç, va fer els estudis de Peritatge Mercantil a l'Acadèmia Igualada, estudis que va deixar quan li faltaven poques assignatures per acabar. Quan a Igualada es va obrir l'escola d'Infermeria va entrar-hi a estudiar, formant part de la primera promoció. Acabats els estudis d'Infermeria va obrir una guarderia, "El Niu", que va regentar durant cinc anys.

El contacte diari amb infants en edats compreses entre els tres mesos i els tres anys, li va donar molta experiència i li ha servit més endavant en la creació dels seus llibres.

L'any 72 es casa amb Josep Morera, del qual té dos fills: la Sandra i el Joan. Cinc anys més tard es dissol el matrimoni i l'Anna se'n va a viure a Barcelona amb la idea de trobar una bona escolarització per a la seva filla Sandra (amb paràlisi cerebral i deficiència mental).

Des de l'any 76 treballa d'infermera a la Seguretat Social, feina que no deixa i que encara exerceix.

L'any 81 coneix a l'escriptor Feliu Formosa, amb qui es posa a conviure i s'hi casa l'any 84.

El 85 mor el seu primer marit i pare dels seus fills.

L'any 90 surt a la llum el seu primer llibre ¿Quien es diferente?, un llibre que a l'any següent, el 91, sortirà en català amb el títol d'Els fills diferents.

A partir d'aquest moment anirà escrivint amb més o menys regularitat.

Amb Els fills diferents l'Anna va intentar posar en ordre 14 anys de convivència al costat de la seva filla Sandra. Allà s'hi poden trobar notes del seu diari personal, cartes a algun diari... i sobretot l'experiència del dia a dia al costat d'un infant amb diversitat de deficiències.

A Més o menys ben avinguts ens explica la convivència de persones i animals dins la mateixa casa. El més curiós del cas és que l'Anna, pel seu gust, no hauria tingut mai animals a casa. Però no se n'ha pogut escapar.

Vacances al Zurich va ser el producte d'una baixa per malaltia que l'Anna va tenir l'any 93. La seva voluntat de donar la volta a les contrarietats la va portar a fer una novel·la d'humor que li va valdre el Premi Pere Quart d'Humor i Sàtira l'any 93.

El núvol lila, va ser la seva segona incursió en el món de la literatura infantil. És un llibre que li ha donat moltes satisfaccions, ja que el públic infantil l'ha rebut amb molt interès. Sovint s'ha trobat amb sorpreses molt agradables a les escoles que ha visitat.

Si l'Anna Vila té una dèria, és el treball previ que sempre fa abans d'escriure un llibre. Amb Qui fa ballar la geganta, aquest treball va durar prop de vuit mesos. L'Anna Vila va anar a infinitat de trobades de gegants, va parlar amb geganters, va anar a veure l'associació de geganters de Catalunya, va parlar amb constructors de gegants i va fer moltes fotografies. Aquestes fotografies i els llibres que va consultar, sempre l'acompanyen a les seves visites a les escoles. És una forma que els nens vegin de prop com treballa un escriptor.

Més endavant li van fer un encàrrec, una novel·la rosa.

El repte d'una nova forma d'escriure i de fer, la va empènyer a acceptar el tracte. D'aquest encàrrec en va sortir La dona dels trens. Una novel·la d'amor i d'humor, aquest últim present quasi sempre en totes les seves novel·les.

Deixant a part Els fills diferents, que és un assaig, les novel·les de l'Anna Vila sempre tenen un punt d'humor i de fer somriure en algun moment o altre al lector.

Naufragis quotidians, novel·la feta a quatre mans, surt d'una idea de l'Anna que feia temps que li rondava pel cap. Unes cartes que mai arribaran al seu interlocutor són el fil conductor d'aquesta novel·la. Antoni Dalmau encarna el paper de Pere, i l'Anna Vila el de Carme.

Hi ha un fet que anima l'Anna Vila a continuar escrivint: les cartes dels seus lectors. Els infants solen ser molt sincers en els seus comentari; la majoria de nens canviarien el final de Qui fa ballar la geganta.

Les cartes que ha rebut de lectors anònims pel llibre Els fills diferents li han demostrat que el llibre ha estat de molta utilitat per a molta gent.