Penja els guants Butxana Quaderns Crema Barcelona, 1985 Toni Butxana sap que, de vegades, cal penjar els guants. I això que no és boxador: és detectiu, un detectiu anticonstitucional. I és que, a València, tots són fora de la llei, amb l'excepció de la bòfia. Però la bòfia no troba un capellà dins un sac de farina. D'això, doncs, de «farina», de gais, de deliqüents legals i de barbers geperuts (el Llongueras de Butxana) està pastat aquest llibre, retrat vivíssim i divertit de la ciutat de València i els seus ambients marginals. Un negre amb un saxo Quaderns Crema Barcelona, 1987 Un negre amb un saxo és un recorregut pels intricats passadissos de la prostitució valenciana. Hèctor Barrera, exboxejador i redactor de successos, que manté unes relacions molt peculiars amb les classes dominants, es decideix a emprendre aquest trajecte, i es troba amb tot de personatges característics: Sandokan, la Dentetes, Remigi l'Artillero (la millor ferramenta del país)... Tothom li adverteix que és arriscat de gratar massa endins en un món que de seguida apareix obscur, però Barrera, la millor esquerra europea del pes wèlter, vol arribar al final. Per aconseguir-ho, necessitarà la col.laboració del bo i florit de la ciutat: el fotògraf Trilita, el detectiu Butxana i un comitè nacional de xoriços en què es fa sentir la veu de Penjoll. Al bell mig de tot, Sam, un negre que l'únic que pretén és traure-li unes notes a un saxo desafinat i continuar sent negre. L'any de l'embotit Quaderns Crema Barcelona, 1992 Hèctor Barrera és un dels personatges creats per Ferran Torrent, que ja apareixia en altres narracions, i que és el protagonista de L'any de l'embotit, una bona novel.la coral sobre el món de la política i del periodisme de València. Aquesta coralitat, el novel.lista la crea a través del diàleg, una tècnica en què s'han estrellat molts escriptors, per exemple, Josep Pla, que no sabia fer parlar en estil directe els seus personatges de ficció. Ferran Torrent, en canvi, té tanta facilitat per escriure diàlegs que, de vegades, aquests diàlegs resumeixen o simplifiquen situacions o evolucions de la novel.la que haurien necessitat d'un desplegament més pausat. Perquè, posats a fer, en aquesta novel.la de Torrent passen moltes coses. Amb la qual cosa el lector àvid d'aventures no queda en absolut decebut. Les obres de Torrent, en aquest sentit, semblen abeurar-se força del món del còmic, on sovint cada vinyeta resumeix una història o, com a mínim, una acció. (Agustí Pons. "Barrera, Hèctor", Avui, 19.VIII.1993) Gràcies per la propina Editorial Columna Barcelona, 1995 Premi Sant Jordi de Novel.la, 1994. Amb Gràcies per la propina l'autor s'endinsa pels viaranys d'un territori més personal i intimista, i ofereix al lector una història plena d'humor, tedresa i seducció. Una peculiar família llibertària en què dos oncles aparentment solters fan de pare i mare, una escola repressora, uns bordell plàcids i uns cafès plens d'escalfor són alguns del escenaris i personatges d'aquesta novel.la. Records d'infantesa i joventut d'un tal Ferran Torres a la proteica i feliniana València dels anys seixanta, una ciutat on gairebé tot és possible sense que ningú se'n sorprengui. Tocant València Editorial Aigua de Mar Altea, 1995 Cada pam, cada metre d'asfalt de la ciutat és lligat a un record, efemèrides humides impossibles d'oblidar. Els llocs i els seus personatges, indestriables els uns dels altres, formen part, em condicionen la visió que jo tinc de València. Les llambregades urbanes que la meua memòria en reté són imatges curtes i precises. Agraïdes, hi afegiria. Diuen que, mare, només n'hi ha una. Això no és del tot cert. De mares, n'hi ha dues: l'autèntica i l'adoptiva, o si voleu, la normal i la súper. Aquesta darrera és la que vam adoptar la majoria dels incipients joves dels anys seixanta, quan trencar el virgo valia vint duros i vint-i-cinc pessetes per a la patrona de l'hostal. (Ferran Torrent.Tocant València. Altea: Aigua de Mar, 1995) La mirada del tafur Editorial Columna Barcelona, 1997 Un text que funciona a la perfecció gràcies a un argument complex com una partida de pòquer i precís com un mecanisme de rellotgeria. Una novel.la que referma la trajectòria sòlida i ascendent d'un escriptor que posseeix una mirada personal, lúcida i, sobretot, honesta amb ell mateix i amb la seva obra. (Joan Josep Isern."La mirada de Ferran Torrent". Punt de Lectura. Institució de les Lletres Catalanes, 1998) Semental, estimat Butxana (en col.laboració amb Xavier Moret) Editorial Columna (Columna Jove, 133) Barcelona, 1997 El detectiu Toni Butxana, tot i ser un addicte al fum de la ciutat, decideix anar uns dies al camp per fugir de la xafogor de l'estiu que impregna l'asfalt. Però lluny d'un ambient idíl.lic, Butxana es troba un poble dividit i revolucionat: Rockky, un bou semental valorat en una fortuna, ha desaparegut i tot són sospites i acusacions entre els diferets col.lectius afectats. Butxana es fa càrrec del cas, que a més de les habituals dificultats que hi ha en qualsevol investigació, es troba amb la competència d'un altre detectiu disposat a endur-se la recompensa que ofereix l'ajuntament.