Joaquim Soler i Ferret (Barcelona 1940-1993). Escriptor íntegre i integral, va conrear tots els gèneres i subgèneres, fent servir tots els suports i tots els canals de difusió a l'abast. De la seua producció destaquen tres grans blocs. L'obra narrativa: 11 novel.les, 2 reculls de contes, proses esparses, i la seva participació en totes les obres de l'Ofèlia Dracs. La participació activa en la quasi totalitat de revistes satíriques i humoristiques editades en català des dels anys 70 ençà. I l'aportació radiofònica que té el seu exponent màxim en el programa de creació literària, La Porta dels Somnis, que emeté Catalunya Ràdio durant 8 anys. Membre de l'anomenada generació dels setanta, participà en les empreses associatives que aquest col.lectiu impulsà. Membre dels col.lectius Trencavel i Ofèlia Dracs (del qual va ser uns dels fundadors: la essa de DracS). Va ser soci de l'AELC (vocal de la Junta del 85 al 89) i del PEN. La seua literatura, com la seua pintura (l'altra vocació que, malgrat quedar en segon terme, mai no abandonà del tot) es caracteritza per l'experimentació constant de noves formes de llenguatge i de mecanismes narratius, i per una imaginació -a voltes incontinent- que amara els seus textos i les seues històries fins fer-los desbordar, sovint, el límits establerts o consensuats. Per a Quim Soler, la vida i la literatura eren indestriables... «[...] no em considero pessimista ja que m'abelleix pensar que quan sigui ben mort i criï malves, encara hi haurà algun sonat que em llegirà i si, a desgrat de les distàncies, li faig peça, serà com si la meva animeta immortal li hagués fet pessigolles al bell mig de l'aixella d'un somni.» [Quim Soler, a Una furtiva llàgrima 1981] Documentació: Roser Vernet © Foto: Jordi Mas, 1989