 |
|
|
|
|
Sentimental Quaderns Crema Barcelona, 1996 |
|
|
A Sentimental sembla que introdueixi amb més intensitat que no en els altres llibres reflexions sobre temes clàssics, com ara l'amistat, l'amor, la mort. Sí. Això també és definit per la història que vols explicar. Als llibres anteriors jo mateix em permetia poc marge de maniobra i agafava una gran distància respecte als personatges i l'acció perquè em semblava necessari. Ara, en canvi, com que em venia de gust de parlar de moltes i diverses coses, he hagut d'inventar-me una història que encabís tot això sense que es notés gaire i, alhora, sense renunciar a fer una novel.la. [...] Però és una manera de parlar, a través dels seus personatges, d'uns temes sobre els quals no s'havia mullat gaire fins ara. Potser sí. Fins ara, m'ho mirava tot de lluny. Els personatges eren més plans perquè convenia que ho fossin. Ara, en canvi, a través dels personatges he pogut fer una mena de discursos que coincideixen bastant amb les meves opinions, encara que no sempre (aquest és un dels encants d'escriure). Si parlés de la mort, de l'amistat i de l'amor amb trascendència, com si fos un càstig, no ho aguantaria ni jo mateix. A més, em fa una certa vergonya parlar de segons què, tot i que tampoc no vull deixar de reflexionar sobre allò que, en el fons, em mou. Enamorar-se, tenir amics i tenir pànic de morir-se són algunes de les coses importants que sento cada dia i que m'afecten. I això, potser per primer cop, s'ha notat a Sentimental. |
||
|
