L'últim llibre de Sergi Pàmies Quaderns Crema Barcelona, 2000 "L'últim llibre de Sergi Pàmies és un recull de nou relats, que aplega en seixanta pàgines --una mena de nouvelle circular en què tothom es va morint-- i la resta d'una brevetat i d'una concisió en l'estil, que es despulla de qualsevol signe retòric mitjançant l'economia de llenguatge i la claredat expositiva. El perill d'aquesta condensació el salva a través d'un exercici de síntesi i de depuració formal. El llibre complementa la lectura temàtica amb el joc estilístic. I en relació amb el tema, Pàmies ofereix un catàleg de les pors que afecten l'home modern. [...] Diferents propostes per a un Pàmies molt sincer, que exorcitza les seves pors, les nostres pors, transformant-les en literatura". David Castillo. ¿El títol L'últim llibre de Sergi Pàmies és un reclam, una amenaça o una provocació? Sergi Pàmies. És un títol amb opinió. És un intent de cridar l'atenció sobre la desaparició dels títols. Tinc la sensació, com a lector i com a escriptor, que la gent ja no reté els títols de les obres. Em trobo persones que em diuen "aquell llibre teu sobre Barcelona" o que l'anomenen "La novel.la de Barcelona". L'altre dia em vaig trobar un lector que em va dir que havia llegit El semental en comptes de Sentimental. Vaig començar a pensar que la gent no recorda els títols. Jo mateix m'he trobat anant a una llibreria i preguntant si tenien l'últim llibre de tal escriptor. Vaig fer una prova de camp, anant a les llibreries i escoltant com els compradors demanaven els llibres. Vaig comprovar que de cada deu demandes, cinc no eren amb el títol. Aleshores, d'una banda volia cridar l'atenció sobre aquest fenomen i, de l'altra, també oferir la sensació que et queda cada cop que acabes un llibre. Tens la sensació que mai no n'escriuràs cap altre. En tercer lloc vull constatar aquesta mena d'espasa de Dàmocles que la novel.la s'acaba, que el llibre es mor, que la indústria del llibre serà aniquilada per Internet. N'estic fins als pebrots, de tot això, i ja que m'amenacen tant responc amb aquest títol: fem l'últim llibre i acabem d'una punyetera vegada. És un títol que sobta, però, com ja havia fet amb La gran novel.la sobre Barcelona, he volgut introduir opinió, un missatge. (David Castillo. "L'últim i nou Pàmies". Avui, 28.IX.2000)