© M.O.

Els llibres de l'Obiols no són només històries d'una imaginació descordada, sinó que són una experimentació raonable i divertida del llenguatge amb què són servides, des del joc lexical, fins al tipogràfic. Sembla, doncs, que el neguit i l'habilitat de l'Obiols és il.limitar els recursos per a contar i convidar el seu lector a jugar amb la història.

A mi m'ha semblat un personatge innovador i sòlid en la seva tasca, amb una experiència que cal tenir en compte a casa nostra, molt atent i crític amb les coses que es fan a fora
Joan Rendé i Masdéu. Miquel Obiols, renovador de la literatura infantil. Lletres. Avui, 27 juny 1982. Barcelona.

Ai, Filomena, Filomena! i altres contes és un recull d'històries fantàstiques i humorístiques que tracten alguns problemes molt actuals. Per exemple, Filomena decideix un dia canviar el sentit del nom de les coses i això provoca un gran desgavell amb situacions insolents i provocatives. O uns infants d'una gran ciutat mig col.lapsada pels cotxes que acaben trobant una solució molt imaginativa per desfer-se'n massivament.
Núria Reynés. La revue des livres pour enfants, 65. La joie par les livres, mars 1979. Paris.

En parlar de l'absurd i de les tendències a Catalunya, hereves de la tradició surrealista i de les propostes creatives de Rodari, sempre se citen dos llibres capdaventers en l'esmentada línia: La guia fantàstica, de Joles Sennell, i el recull de narracions Ai, Filomena, Filomena! i altres contes, de Miquel Obiols, ambdós publicats el 1977. Caldria afegir-hi A la punta de la llengua (1980) de Miquel Desclot i Tatrebill en contes uns (1980), de Miquel Obiols, mostra d'experimentalisme, ja que usa una tècnica diferent i innovadora a cada un dels relats que formen el llibre. Són models d'experimentació formal que han tingut bona acollida entre el públic, han estat usats, analitzats, imitats, recomanats a l'escola, proposats com a models, etc.
Caterina Valriu i Llinàs. Història de la literatura infantil i juvenil catalana. Col.lecció Deixeu-los llegir. Pirene Educació, pàg. 189, 1994. Barcelona.

Mestre del relat breu, els contes de Miquel Obiols, escriptor i guionista de coneguts programes infantils i juvenils de televisió, van assolir -a finals de la dècada dels 70- una diagonal ascendent de joc, humor i simbologia en un moment en què la literatura infantil i juvenil del país se submergia en els corrents europeus dominants, presentant els nens i els joves en narracions de signe realista i amb protagonistes juvenils amb qui poder-se identificar, tot formulant temes socials d'acord amb els seus interessos immediats. Obiols, aleshores, va sorgir amb aventures que implicaven la imaginació i la connivència d'un lector, que de sobte i sense previ avís, es trobava enfrontat a caricatures i jocs lingüístics, davant dels quals devia desenvolupar una espècie de complicitat triangular llibre-autor-lector que, en el moment de la publicació de les primeres obres (Ai, Filomena, Filomena!), contrastava vivament amb el paternalisme dels adults -famílies i professorat- que es manifestava arreu. En aquest sentit, Obiols invertia el temps social i introduïa el gust per la provocació que no s'adeia amb els gustos de la literatura infantil i juvenil del moment, que, més aviat, intentava controlar la impertinència.

Hereu de Lewis Carroll -segons Obiols, la seva dèria per Carroll ve de lluny-, però també dels poetes catalans J.V.Foix i Joan Brossa, així com de Julio Cortázar i J.L.Borges, la seva imaginació obre àmplies perspectives en uns textos plens de complicitats al lector, de jocs i de referents coneguts, sense deixar mai de banda el potencial tradicional de la literatura de transmissió oral: Penso que ens posem moltes traves a l'hora d'imaginar i utilitzar els nostres propis recursos expressius, i que traspassar l'altre costat del mirall de vegades ens fa por (Carme Serret, El autor y su obra, 1993). L'homenatge de l'autor al seu adorat Carroll es convertiria en el Libro de las M'Alicias (S.M. 1990).

Les seves fòrmules atrevides i poc usuals s'erigeixen en intermediaris de la fantasia, tot entregant l'obra al nen i a l'adolescent -i a qualsevol lector de qualsevol edat- de tal forma que es converteix en el lloc comú de la seva construcció com a lector. Fixem-nos, sinó, en Tatrebill en contes uns (PAM, 1980/ Austral, 1982), autèntic llibre-joc ple de símbols i d'efectes sorprenents, on les propostes enginyoses i poc convencionals tenen com objectiu desplegar la imaginació i implicar el lector en un joc que va molt més enllà de la simple lectura del text o de la simbologia que suggereix.

Les seves obres representen una transformació de les tècniques estilístiques i a la vegada un canvi de visió del món. Recorre a la ironia i als efectes humorístics per provocar el lector, tot recuperant l'originalitat dels punts de vista i presentant un imaginari provocador en personatges, actituds i discurs. A la vegada, marca una diferència qualitativa en comparació amb la novel.lística del moment, amb l'ús de jocs de significat, com en Quin dia més gggrrr…! (Aliorna, 1988/ Austral, 1989), o com en la introducció d'una protagonista-narradora que formula la seva història en clau d'humor (El tigre de Mary Plexiglàs, Laia, 1987/ Columna, 1991-1997), a diferència dels diaris, epistolaris i narracions intimistes en primera persona, força abundants i tema recurrent de la narrativa juvenil.

… Apuntàvem abans que Obiols és hereu de poetes, però també d'actors de cine (Buster Keaton, Chaplin, etc.) -i això enriqueix encara més si és possible la proposta-, perquè els seus jocs de paraules entronquen amb la poesia, la poesia visual, o el cal.ligrama, el comic, o el joc teatral i la representació cinematogràfica.
Anna Gasol. Leuqim Sloibo o Miquel Obiols. Fadamorgana, 3. Revista Galega de Literatura infantil e xuvenil. Decembro 1999. Santiago de Compostela.

Critici in Erba està considerat un dels premis més importants del món, pel que fa a l'edició del llibre infantil, i es concedeix durant la Fira de Bologna (Itàlia), que conjuntament amb la de Frankfurt, formen els dos pols d'atracció del món editorial europeu. El premi Critici in Erba 1992 fou atorgat a la sèrie de 7 llibres Iris, de Miquel Obiols, amb il.lustracions de Carme Solé Vendrell (Aura Comunicació/ Anaya, 1991). El jurat internacional estava format per nens i nenes, de 6 a 9 anys, italians i estrangers, els quals van sotmetre a una rigurosa inspecció centenars de llibres de tot el món, per escollir l'obra que més estimulava la seva curiositat i imaginació. En aquesta ocasió, els arguments aportats per elegir els Iris, van ser aquests: Així és com ens agradaria que fos el món, ple de felicitat i de color. Ens agraden els Iris perquè tot ho fan possible.
Teresa Duran. El Periódico. Abril, 1992. Barcelona.