LA BIOGRAFIA     L'OBRA    IDEES     BIBLIOGRAFIES     ÍNDEX AUTORS

Marian Vayreda (Olot, 1853 - 1903), narrador, pintor i activista cultural. De conviccions carlistes i, posteriorment, adscrit al catalanisme conservador de la Renaixença, la seva obra narrativa va anar molt lligada a la seva trajectòria personal. Així, amb l'experiència com a membre de l'Estat Major de l'exèrcit carlí, va escriure Records de la darrera carlinada (1898). Més tard publicaria la novel.la Sang nova (1900) i la que ha estat considerada com la seva obra mestra, La punyalada (1904), considerada una de les grans novel.les del realisme català. També va escriure un gran nombre d'articles i relats curts als mitjans de l'època, en bona mesura relacionats amb la seva terra natal de La Garrotxa. La vida pairal i el catalanisme van ser alguns dels seus temes.

Com a pintor, a més d'una interessant obra pròpia, va col.laborar amb el seu germà Joaquim Vayreda. Tots dos han estat considerats per la crítica com a impulsors de l'Escola Pictòrica d'Olot, amb el paisatgisme com a principal interès de les seves obres.

Marian Vayreda va dur una intensa vida social i política, de la qual destaca l'organització dels Certàmens Literaris d'Olot que, a les darreries del XIX, es van convertir en una fita important per a l'articulació del catalanisme cultural.