Marian Vayreda va néixer el 14 d’octubre del 1853 a la ciutat d’Olot (La Garrotxa). Escriptor i pintor, membre destacat de l’Escola d’Olot i de la narrativa realista del tombant de segle. Va combatre amb l’exèrcit carlí encara molt jove seguint els passos de l’entorn familiar i social que l’envoltava. Un cop acabada la tercera guerra carlina (1872-1876) es va exiliar a França, més en concret a la Catalunya Nord, a la ciutat de Seta. Amb ell hi era el seu germà Joaquim Vayreda i el també pintor Josep Berga i Boix, dels quals va acceptar la idea d’anar a París, a estudiar i treballar amb el pintor i escultor Jean-Léon Gérome (1824-1904), deixeble de Paul Delaroche. Aquesta experiència el va portar a l’Escola de Belles Arts de Barcelona durant tres anys. Seguint aquesta veta pictòrica, el trobem anys més tard dirigint el taller d’imatgeria religiosa creat pel seu germà Joaquim.

Però a més d’un pintor notable, d’arrels romàntiques, Marian Vayreda va ser moltes altres coses. Sobretot un literat que va tenir molt en compte la realitat més immediata a l’hora de desenvolupar la seva passió per l’escriptura. Així, la primera obra que va escriure, Records de la darrera carlinada (1898) surt de la seva participació a les guerres carlines, mentre que els seus contes i relats, que en va publicar molts a les revistes i diaris de l’època, tenen com a referent el món de La Garrotxa. El 1902 publica una novel.la, Sang nova, que no va rebre la mateixa consideració que la primera obra, potser perquè Vayreda hi va plantejar una novel.la de tesi, sense que la qualitat literària destaqués especialment.

Ben al contrari del que va succeir amb la següent i última novel.la, publicada ja pòstumament, La punyalada (1904). Rebuda amb força entusiasme, es va convertir en referent del realisme, tot i que això es va reconèixer més tard. La seva vinculació al moviment literari de la Renaixença va fer difícil la consideració posterior del Vayreda escriptor, fins i tot amb aquesta obra de força indubtable, història de passions que navega entre el psicologisme i la novel.la d’aprenentatge.

S’ha de destacar també la seva faceta com a polític i activista cultural dins del catalanisme conservador, sobretot arran de la posada en marxa dels certàmens literaris d’Olot o la creació de l’Institut Olotí de les Arts, les Ciències i les Indústries, entre d'altres.

El 1984 es va publicar, a càrrec de l’editorial Selecta, un extens volum que inclou tant les seves novel.les com la narrativa breu. Aquest any 2003 se celebra el centenari de la seva mort amb nombrosos actes i reedicions de les seves obres.

 

 *          *          *