QUÈ ESCRIU I COM ESCRIU? Antoni Lloret és autor de nombroses obres amb un remarcable contingut conceptual, científic i didàctic. Per tal que els avenços científics no quedin dins d'un reducte purament científic i formin part de la cultura general del país, l'autor creu que cal que el llenguatge no sigui una dificultat i que els nous conceptes siguin àmpliament coneguts. Les seves obres, escrites en un to netament divulgador, s'han d'enfrontar amb les llacunes conceptuals del lector, fet que Lloret intentarà salvar per tal que aquest tingui una visió del món pròxima a la dels físics investigadors. Obres com Física Pop. Una expedició al microcosmos i Per què les coses són com són no pretenen únicament proporcionar al lector uns continguts específics pel que fa a l'ensenyament secundari i a la Universitat, sinó que també volen arribar fins al gran públic, de manera que aquest adquireixi una visió global del món que l'envolta. Ha publicat també diccionaris especialitzats, entre els quals cal destacar el Dictionnaire des Sciences et Techniques Nucléaires (1964) i el Dictionnaire de l'atome (1964), del qual és autor amb Paul Musset, ambdós actualitzats i traduïts al català. Tanmateix, la seva producció compta amb nombroses publicacions científiques, fruit dels seus treballs de recerca sobre les interaccions fortes i les interaccions dels neutrinos; entre els resultats més importants als quals ha arribat figura la descoberta de la ressonància «gº» i la d'una reacció dels neutrinos que pot ser interpretada amb l'existència d'un nombre quàntic: el «charm» (1976). Els seus notoris estudis en el camp de la física nuclear, així com una ferma voluntat de fixar una nova terminologia científica i tècnica especialitzada que s'estava introduint en l'idioma d'una manera desordenada, fan que Lloret creï un corpus lexicogràfic amb un extremat rigor científic. A tall d'exemple recordem la seva intervenció en la taula rodona sobre «El català com a llengua d'expressió científica» de la Universitat Catalana d'Estiu de Prada l'any 1973, d'on sortí el «manifest de Prada». Les paraules de Josep Maria Castellet a la presentació del llibre Física Pop (Castellet, J.M. Presentació dins Física Pop. Una expedició al microcosmos. Barcelona: Edicions 62. 1977 (Llibres a l'abast, 131, p. 5) reafirmen també aquest vessant de l'obra d'aquest autor: "Voldria subratllar, en unes poques línies, la importància de la publicació d'aquest llibre, aquí i ara. I m'atreveixo a fer-ho des de fora del camp científic perquè només vull remarcar l'interès cultural que per al conjunt dels Països Catalans té el fet que aquesta Física Pop hagi estat pensada i escrita en català i adreçada, sense mediacions alienes, directament, al nostre públic, com el mateix Lloret explica en el seu pròleg. Potser caldria emmarcar aquests mots de presentació dins la querella contemporània entorn de quines són les llengües de la ciència, si és que hom pensa que, definitivament, el món científic tendeix a la uniformitat lingüística. Però sembla que aquest és un problema general que no afecta els nostres plantejaments del català com a llengua de cultura. No es tractaria, doncs, de determinar quines llengües són aptes per a la ciència, sinó d'afirmar que el català ho és, sense més limitacions que les que es plantegen als altres idiomes, incloent-hi l'anglès." Com a escriptor, Antoni Lloret segueix una línia d'actuació coherent i usa el català com a llengua d'expressió científica. Enric Casassas en el pròleg al Diccionari de la ciència i la tecnologia nuclears (amb equivalència en castellà, francès, anglès i alemany), en destaca la gran vàlua científica i lexicogràfica. En aquesta obra s'introdueixen alguns neologismes absoluts, emprats potser per primera vegada en català, com bolus, fissi (substantiu) o calaportador, i es catalanitzen alguns mots estrangers com estellament, despullament o reculada. Més d'una vegada, el mateix autor ha manifestat el perquè de la seva tasca fora del país i del seu afany d'emprar la llengua catalana en les seves obres: "Els investigadors solen emprar com a llengua l'anglès. Les raons estan en una sèrie de circumstàncies històriques que no val la pena de desenvolupar aquí, i també en el fet que és particularment útil de tenir una llengua comuna. L'anglès és, doncs, per als investigadors un instrument de treball. Aquesta situació perfectament raonable no disminueix gens el valor de les altres llengües i les altres cultures, les quals van incorporant, en cada llengua pròpia, els coneixements adquirits a nivell propi de llurs possibilitats. La cultura catalana ha sofert aquests últims anys, i sofreix encara, una opressió i una repressió en nom d'uns principis particularment absurds. En efecte, ¿en nom de què i de qui hom pot justificar el malmetement d'una cultura i d'un poble? A aquesta lamentable situació, s'hi afegeix la pobresa intel.lectual a la qual s'ha sotmès tot el país, de manera que l'única solució per a poder exercir la professió d'investigador consisteix a anar a d'altres llocs. A causa d'aquest fet, la cultura catalana ha estat completament desconnectada de l'aventura científica de la nostra època." (Física Pop. Una expedició al microcosmos, p. 13). El seu caràcter innovador i l'interès pel món literari el porten a completar la producció de caràcter científic amb altres obres de caràcter literari i escriu, amb Jaume Fuster, Micmac, una novel.la policíaca. En ella, el lector reconeix els autors com a narradors i, alhora, protagonistes de la novel.la, així com també les coincidències entre el món científic i literari que els envolta en la vida real. L'acció transcorre bàsicament entre el laboratori de l'École Polytechnique de Palaiseau, a prop de París, i la ciutat de Mallorca, tot tractant indirectament temes relacionats amb el món de la recerca científica mundial. Antoni Lloret manifesta que l'ambient del laboratori és l'antítesi de la seva experiència i que tots els personatges de la novel.la són reals. Tanmateix, després de llegir-la, el lector es qüestiona quina part de realitat i quina d'imaginació la componen. La recent publicació d'un llibre explicatiu, en català i en anglès, sobre la instal.lació a la biblioteca Pompeu Fabra de Mataró del primer prototip mundial d'edifici fotovoltaic amb capacitat solar integrada, realitzada pel mateix autor i amb il.lustracions de Pilarín Bayés, consolida la seva trajectòria com a científic interessat a donar a conèixer i fer arribar a la població en general els avenços tecnològics. Actualment té acabada una novel.la pendent de publicació, El cafè Metropol, en la qual s'utilitzen diversos gèneres literaris. L'obra tracta de l'evolució del pensament del segle XX amb una acció dramàtica de fons, l'assassinat del comte Stürgkh per en Frederich Adler, amic d'estudis d'Einstein i personatge de primer pla en la història del socialisme europeu durant la Segona Guerra Mundial. En un segle que toca a la fi, caracteritzat pel desenvolupament extraordinari de la ciència i la tecnologia, l'activitat d'aquest físic té un doble interès científic i literari. Les seves aportacions en el camp de la física nuclear i de les energies alternatives han estat importantíssimes, però sens dubte no ho és menys la seva voluntat de divulgar els seus coneixements científics a través d'obres que poden ser llegides per un públic ben divers, sobretot el jove, a fi d'actualitzar els coneixements dels llibres de text, completar la informació adquirida a les aules i capaces, alhora, de desvetllar el seu interès pel funcionament del que els envolta.