Sebastià Juan i Arbó va néixer a Sant Carles de la Ràpita, el Montsià, el 1902, en el si d'una família dedicada a la pagesia, que es va instal.lar a Amposta quan ell tenia vuit anys. Als dotze anys va deixar l'escola i va començar a treballar de meritori en una oficina. Amb divuit anys va començar a escriure una de les seves novel.les més destacades Terres de l'Ebre. El 1927 va marxar cap a Barcelona i aviat va veure publicada la novel.la L'inútil combat (1931). Aquesta obra va suposar un esdeveniment dins la literatura catalana i fins i tot l'europea, perquè s'avançava al tipus de novel.la que després, a partir d'obres de Camus i Sartre, va rebre la denominació de novel.la existencialista. El 1932 va publicar Terres de l'Ebre, i un any més tard Notes d'un estudiant que va morir boig, una obra que va preocupar durant molts anys l'autor, ja que en va fer diverses versions: Hores en blanc (1935) i L'hora negra (1961), que és la traducció de la versió castellana, publicada el 1955. Amb Camins de nit (1935), va tornar a centrar-se en l'espai de la Ribera d'Ebre, defugint el costumisme, amb dos protagonistes, Mercè i Marçal, que han de lluitar amb gent del seu entorn i amb un passat que els impedeix desenvolupar l'amor. En el corpus novel.lístic d'Arbó es troben persones marginades i humiliades de la societat, a través de les quals l'autor fa la seva denúncia. Els models que pren són de Dostoievski pel que fa als personatges, i d'Eurípides, pel que fa al sentit profund de l'univers amb tota la seva ficció tràgica. El resultat, és una obra que se situa a mig camí entre la modernitat i el classicisme. Després d'un llarg silenci, que va coincidir amb la guerra civil espanyola i els primers anys de la postguerra, va publicar la novel.la Tino Costa (1947), en català i en castellà, gairebé simultàniament. Al costat de la narració en tercera persona i de l'ambient realista de l'Ebre es troba el distanciament temporal i espacial. També hi apareix l'heroi existencial que se sent foraster en un món on no té altre remei que viure-hi, arrossegat per la fatalitat i la incomprensió. El 1948, va guanyar el premi Nadal amb l'obra Sobre las piedras grises, a partir de la qual Arbó es va decantar per escriure en castellà. De la seva producció en castellà, en destaca la sèrie Martín de Caretas (1955-59). També va escriure extenses obres biogràfiques, entre les quals destaquen la de Miguel de Cervantes, la de Pío Baroja i, en català, la de Jacint Verdaguer (1951). Va col.laborar en diversos diaris i publicacions, entre les quals van destacar els articles publicats a «La Vanguardia» i «ABC». Abans de tornar a escriure en català va publicar el llibre de memòries Los hombres de la tierra y el mar (1965), obra que permet descobrir sobretot la infantesa de l'autor i les terres que l'envoltaven i que el van influir, i que va tenir continuació amb Los hombres de la ciudad (1982). A mitjan anys seixanta va tornar a publicar obres en llengua catalana: Narracions del Delta (1965), L'espera (1967) o La masia (1975). Aquestes darreres obres, però, no van assolir el ressò de les publicades abans de la guerra. Va morir a Barcelona el 1984. Editorial Columna va publicar (1992-1993) l'Obra catalana completa, de l'autor, a cura d'Emili Rosales.