INICI

LA BIOGRAFIA

L'OBRA

CONVERSES

IDEES

TRADUCCIONS

BIBLIOGRAFIES

OTHER LANGUAGES

ÍNDEX AUTORS

Nabí

Nabí (que vol dir profeta, en hebreu) és un llarg poema líriconarratiu que, segons diu Gabriel Ferrater, sembla que va ser concebut a Hendaia, continuat a Beirut, on Carner va ser cònsol un any i mig (1935-1936), i acabat a Mèxic. Es va publicar la versió castellana, feta pel mateix Carner l'any 1940, a Mèxic. En català es va publicar el 1941 a Buenos Aires. Fins al 1947 no arriba a imprimir-se a Catalunya i, encara, en edició clandestina.

 

Inici del cant IV

(Jonàs dins de la balena)

Ni el pèlag que s'abissa ni el vent ja no em fan nosa.
Mon seny en la fosca reneix.
Ja só dins una gola més negra, millor closa;
i crec, dins el ventre d'un peix.

S'han esvaït, d'una bocada a l'embranzida,
ma petitesa, mon esglai.
Re no em distreu, dubte no m'heu, desig no em crida:
Déu és el meu únic espai.

Auques i ventalls

Amb Auques i ventalls (1914), Josep Carner reprèn la tradició satírica i dóna un reflex costumista de Barcelona i de la política de l'època.
 

La galant noia

Embandereu finestres i torratxes
i venteu les campanes a desdir,
ompliu el got de les millors garnatxes,
mateu dotze pollastres i un garri.
Que el nunci cridi al ball de les morratxes
i a una òpera amb piano i violí,
i a processó, que jo us daré les atxes
i diners per a música i llatí.
Escampeu pel carrer murtra i jonquilla,
que arribarà la noia que a mi em plau;
té els cabells llargs i curta la faldilla
i un cos de reina que se'n va a sarau.
Quan ella salti de tartana, a fe,
farem un -Oh!- tot empassant l'alè.

Museu zoològic

Els animals s'expliquen com bonament poden

El lleó

- Sóc un rei que només sua
d'aquella amagada por
de trepitjar-se la cua.

El be

- Quina cosa em passa a mi!
Em diuen "Be", i és la sola
paraula que jo els sé dir.

El mosquit

- Contra els que volen artistes,
però els voldrien de franc,
fet el meu poquet de música
prenc una gota se sang.

La rata

- A un ratolí temerari,
nebot meu, que és molt tossut,
dic: - Vols fer-te saberut?
Doncs rosega un diccionari.

Les bonhomies

Recull de quaranta-un articles que havien sortit a "La Veu de Catalunya" durant el 1923. El punt de perspectiva se situa a la part alta de la ciutat, al barri de Sant Gervasi "que és melangiós", o a Sarrià, "que és alegre". Carner apunta en un article que allò que li agrada més dels rics són els paisatges.

 

Lletres tocatardanes (fragment) 

"El meu amic S. acaba de contestar a una lletra que jo vaig adreçar-li fa un any i mig. Li estic infinitament més agraït que no pas si m'hagués contestat a les 24 hores. Contestar a les 24 hores, és voler-se treure del damunt una obligació. Contestat al cap d'un any i mig és un fenomen extraordinàriment més delicat. Per espai de divuit mesos, més temps que una mare gràvida no porta el seu infant -exactament el doble de temps-, el meu amic m'ha portat en el si, o almenys hi ha portat la memòria de la meva lletra. Dir que en tot aquest temps ha tingut mandra, no seria sinó dar una versió grollera, calumniosa del fet. Res d'això: per a escriure'm necessitava un cert estat d'esperit, una certa inspiració estilística. Volia fer una obra tranquil.la i definitiva. La seva lletra de resposta, en el fons, s'anava formant en son esperit, a pleret, d'una manera subconscient. No creixia pas amb l'agosarament d'una carabassera, sinó amb la pausada majestat del roure. Ha vingut el moment que la resposta ha cristal.litzat en el seu esperit: aleshores, i només aleshores, el meu amic ha pres la ploma."