Gaspar Jaén i Urban va néixer a Elx, Baix Vinalopó, el 20 de maig de 1952, al barri de la Tripa, un eixample "que es va fer el 1922 a costa de tallar l'hort de palmeres que duia aquest nom". El seu avi i el seu pare eren colliters de palmes per al diumenge de rams. I tot i que eren propietaris dels horts de palmeres, sempre van considerar que formaven part de la ciutat. En canvi, la família materna procedia del camp. A "Poema per a ben morir", Jaén evoca el paisatge de la seva infantesa com a marc del món del poeta: (...) Evocaré el record d'uns capvespres llunyans camí de la casa, quan a l'agost tornàvem d'arreplegar ametlles; pou dels Quatre Pilars; casa de l'Hort de Motxo; carreró dels bous; estret, de parets altes, on s'ou la corneta. M'asseien damunt la bicicleta del pare. Estava cansat. I li tenia por a la nit i a la mar. De nou aniré pel Camí d'Alborrocat, de la mà de l'àvia, cap a l'Hort d'En Joan, on ma mare va nàixer; caseta derrocada de Sant Pasqual Bailon; séquia de Cunyera, (...) Als tres anys, abans de començar a l'escola, l'avi li va ensenyar a llegir. A part, de la primera escola, que va ser a les carmelites, va tenir una formació del tot laica: als cinc anys el van dur a una acadèmia i, als deu, va començar a cursar el batxillerat en un institut laboral. Als onze anys va començar a escriure un diari i, als quinze, ja va començar a escriure versos amb voluntat literària, no com un impuls sentimental d'adolescent. Es va llicenciar a l'Escola d'Arquitectura de València l'any 1976. En aquesta mateixa escola es va doctorar el 1990 amb la tesi "Formació de la moderna ciutat d'Elx: 1740-1962. Del Pont i Raval de Santa Teresa al Pla General d'Ordenació Urbana". Entre els anys 1980 i 1991 va ocupar el càrrec d'Arquitecte Municipal a l'Ajuntament d'Elx, i entre el 1987 i el 1994 va fer d'assessor personal de l'Alcalde d'aquesta ciutat en temes d'arquitectura i urbanisme. Des de l'any 1989 és professor de Dibuix Arquitectònic i de Dibuix Tècnic a l'Escola Politècnica Superior d'Alacant on va obtenir la Càtedra d'Escola Universitària el 1993. Des del 1996 coordina els estudis d'arquitectura a la Universitat d'Alacant. Des del 1987 és membre de la Junta Local Gestora del Patronat de la Festa o Misteri d'Elx i entre el 1989 i el 1998 ha estat l'arquitecte encarregat de la tramoia. Jaén ha dit sobre les derivacions temàtiques del Misteri d'Elx, amb motiu de la publicació del poemari La Festa (1982) (Entrevista signada per Antoni Rosselló, per al Diario de Mallorca,3.VII.1982): "La Festa" és la festa d'Elx --l'espectacle de l'església i de tota la ciutat-- per la qual cosa esdevé una aproximació als sentiments i als costums d'un poble que jo crec que no és sols Elx, sinó molts altres del País Valencià i dels Països Catalans. En aquest sentit, no cal oblidar que al text del Misteri --en un català d'una claredat meridiana-- és un monument viu a la unitat de la llengua i la cultura catalana. Arreplegar açò no sols era un deute cívic, sinó també emotiu. Ho dic a uns versos: Quin gran prodigi és aquesta llengua viva, clara, net evangeli. Fa moure el plor aquest parlar dels pares. Elx en les veus del Ternari! La seua obra poètica comprèn: Cadells de la fosca trencada (1976), "Poema per a ben morir" (1981), Cambra de mapes (1982), on va recollir els aplecs Les flors de bruc (1978), Cartes italianes (1979), Pòrtic de la Glòria (1980) i L'illa (1981); La Festa (1982), "Mil.lenari, tardor" (1989), Fragments (1991), Del temps present (1998), L'antic jardí d'Itaca (1998), Pòntiques (2000), Cants a la memòria de Vicent Andrés Estellés (2000) i d'altres llibres inèdits. Alguns poemes han estat traduïts al castellà i a l'italià. També és autor de la narració Angels d'algeps al corredor de l'orgue (València, 1978 i 1986). Amb fotografies d'Andreu Castillejos, va publicar Llibre de la Festa d'Elx (1984) i, conjuntament amb Joan Calduch, va escriure els vint-i-dos relats Un palau d'hivern (1988). Ha obtingut els premis de poesia La Safor (Gandia, 1975); la Flor Natural dels Jocs Florals de Barcelona (1980); Ribas i Carreras del cartell de premis Recull (Blanes, 1981); Josep Munteis dels Ciutat d'Olot (1981); Ciutat de Palma (1982); Englantina d'Or dels Jocs Florals de Barcelona (1989); Vicent Andrés Estellés dels premis Octubre (València, 1991); l'Englantina d'Or dels Jocs Florals de Barcelona (1996) i nomenament de Mestre en Gai Saber; Vicent Andrés Estellés de Burjassot (1997); Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians, Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (1999) Ausiàs March dels premis Ciutat de Gandia (1999); Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians, Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (2001) i Josep M. Llompart, dels premis Cavall Verd, Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (2001), entre altres distincions. Ha publicat diversos treballs d'investigació sobre temes de la seua especialitat, gairebé sempre referits a l'àmbit de la comarca del Baix Vinalopó o del País Valencià: L'ordenació del territori del País Valencià (1976), Guia d'arquitectura d'Elx (1978), Qüestions territorials al País Valencià (1979), "L'arquitectura popular dels horts de palmeres d'Elx" (1980), "Poètica de la ciutat" (1982), "Diari d'Itàlia" i altres escrits (1985-1986), el primer volum de Guia de l'Arquitectura i l'Urbanisme de la ciutat d'Elx (1989), obra que consta de quatre volums, La Glorieta d'Elx (Elx, 1991) "El paisatge urbà de Nova York en l'obra de Federico García Lorca" (Alacant 1993), Les palmeres del migjorn valencià (1994) i D'aigua i obres hidràuliques a Elx (1999). A més, és autor d'articles en diverses publicacions periòdiques, i de ponències i comunicacions presentades a congresos d'arquitectura i d'expressió gràfica arquitectònica nacionals i internacionals. L'any 1988, la Fundació Jaume I de Barcelona li va atorgar el Premi Jaume I d'Actuació Cívica Catalana per la seua dedicació al servei de la cultura dels Països Catalans. La seua aportació cultural es completa amb el projecte i la direcció tècnica de la construcció de diversos edificis, jardins, exposicions i plans d'urbanisme, la majoria dels quals, situats a la ciutat d'Elx o que s'hi refereixen, encara que també realitzats a la ciutat de València i les comarques pròximes.