Rafael Escobar i Martínez (Burjassot, 1942) és escriptor i funcionari tècnic de la Generalitat Valenciana. La seua obra, centrada principalment en la novel.la i la narrativa curta, ha estat guardonada amb diversos premis, entre els quals destaquen l'Andròmina (1993) dels Premis Octubre, per L'últim muetzí; l'Antoni Bru (2000) dels Ciutat d'Elx, per Els vidres entelats, i el Vila d'Onil (1998) per Les veus de la vall, totes tres, novel.les. També ha estat guardonada la seua novel.la curta La dona menuda amb el premi L'Encobert, dels Ciutat de Xàtiva, i diversos contes i relats, com Perversa oronella tardana, La presó circular o Impecable planificació, distingits respectivament amb els premis Felip Ramis, de la Vila Joiosa, el Literatura Breu, de Mislata i l'Alambor, de Benicarló. Els seus últims llibres són El camí de les bardisses, una recreació dels anys 50 i primers 60 en un poble de l'Horta de València, i Històries urbanes, recull de contes irònics en el marc de la quotidianitat urbana. Entre 1972 i 1980, període durant el qual va residir a Alacant, va ser col.laborador dels diaris Información i La Verdad, que li deuen les seues primeres pàgines en valencià.