Biografia no comprovada El temps no passa... debades. Cal pagar (s’admet tarja de crèdit, o de soci amb les quotes al corrent). Pagar l’autovia de peatge, o via Internet, per més plana que siga la tarifa. És a dir, que des d’aquell gloriós, ai, dia 27 de març del 19..., el nostre autor, i vostre si el voleu, s’ha fet gran d’allò més, que no madur –madures, madures, caus de l’arbre i ja se sap...-, gran per edat i llei de vida, una de les poques lleis que el personatge aquest admet. Quin remei! D’ell s’assegura que el seu nom és Seguí Rico, Josep Lluís. De la seua vida, poca cosa se’n pot dir. Que ha vagarejat per ací i per allà, no tant per vocació com per imperatius del Destí, el Fat, la seua Estrella o l’Horòscop que li ha tocat en mala sort: Àries. Què hi farem! Enganyat, decebut, distret per l’Oracle de Dèlfos, el qual, fal·laç com d’habitud, li va dir –hi havia una sibil.la prou embolicadora, ben col·locada d’essència de llorer, aquell dia- que ell, J.L.Seguí, el Seguí, era jueu d’origen, així d’original ; el nostre heroi s’ho va empassar i allà que se’n va anar, en un dia prou clar, a la Terra Promesa. Desorientat, sense plànol de carreteres, guia de camins ni brúixola, ni tan sols una gasolinera a la vista on preguntar i fer-se un entrepà, es va perdre més perdut del que anava i va anar a parar al Saler (una platja de la costa valenciana). Aleshores, també va ser casualitat, se li va aparèixer una àngel... De fet, una bellissima dona en tanga i top-less que semblava un àngel, angelet, que li va assenyalar el seu destí. Açò és, el va condemnar a escriure de per vida la seua vida i miracles. De vida, n’en du un munt; de miracles, no n’ha fet cap, llevat de sobreviure i de no caure en la temptació de maridar-se amb l’angeleta aquesta tanga-girl. Des d’aquell malaurat dia, qui sap si per sort, J.L.S. es va dedicar a transcriure el que havia sigut la seua llarga infantesa i part de la seua adolescència, és a dir, des que va sortir-se’n de l’Èdip, ben naufragat i remullat, fins vora la seixantena d’anys, els que si fa no fa, que si que fa, ara en té. Escriptor compulsiu, amb brots d’enginy, de gràcia, de soja i fins i tot poètics, és un expert en el plagi, el pastiche, l’auto-hagiografia, el seguinisme i la novel·la realista, detallista, entomològica (de l’ànima humana, o veure quina si no), alhora que un bon reciclador de les deixalles sentimentals dels altres; en especial de les altres, elles, ai, les dones... de la seua vida, que no n’hi ha una altra! Passions reconegudes, que salten a la cara i hi deixen empremta: el Jazz (New Orleans, John Coltrane, Miles Davis...), les Arts Plàstiques (Rothko, Pollock, Matisse, Velázquez, Mantegna...), el Cinema (John Ford, Hitchcock, Godard...), el Teatre (Sòfocles, Shakespeare, Beckett...) i la beguda (tota mena de vins, rom de canya, bourbon, aigua mineral diürètica...) i, en senti ampli, si no dilatat, la bellesa, femenina més que res, per què enganyar-nos. Sense residència fixa, sense propietats més enllà de les contemplades pel copyright, sense una personalitat definida, o més aviat tergiversada, tanmateix i malgrat tot, té un munt de llibres publicats, els títols dels quals trobareu a la secció bibliogràfica i a les biblioteques. Ah, i a les llibreries, on podreu adquirir-los i tot seguit tindreu l’oportunitat de llegir-los a la pau i tranquil·litat de la vostra llar... Ai, qui la pillara. Articulista de premsa, crític dels diversos mitjans artístics i de comunicació, analista i professor de textos ocasional, xerraire a preu fet, sofista a la seua manera, guionista d’audio-visuals o el que toque fer, podeu establir contacte amb ell per a qualsevol fenia, matusseria o per a prendre una copa, a la secció de contactes d’aquesta mateixa sit-web, guau! Des d’un incert lloc al Món Virtual, a la República de les Lletres, a la Realitat Imaginària, entre el Cau de Diògenes i l’Acadèmia dels Cínics, el Seguí vos saluda. Més informació biobibliogràfica