QUI ÉS? Martí Domínguez i Romero va néixer l'any 1966 a Madrid, ciutat en la qual va residir durant cinc anys la seva família a causa de la feina d'advocat del pare. Domínguez es va criar, però, a València, en un ambient familiar singular. Nét de Martí Domínguez i Barberà, va créixer envoltat d'art, de música i de literatura. El seu avi fou el creador de l'Orquestra Municipal de València i és conegut sobretot per haver estat director del diari Las Provincias entre 1949 i 1958. Tingué diversos problemes amb la censura i fou cessat de la direcció de la publicació per haver criticat la política del govern espanyol després de les greus inundacions que afectaren la ciutat de València l'any 1957. A partir d'aquell moment, va ser un proscrit a la seva terra i ja no va poder publicar mai més en cap diari important. Fins a la seva mort, Martí Domínguez i Barberà tingué una sensació de persecució que, tal com explica el seu nét, impregnà tota la família. Tot i la seva procedència burgesa i tradició catòlica, Domínguez i Barberà fou una persona de conviccions democratacristianes i de tarannà liberal. És significatiu, per exemple, d'aquest tarannà que, malgrat les fortes discrepàncies que tingué amb Joan Fuster, sortí en la seva defensa quan aquest patí atemptats. Martí Domínguez i Barberà mantingué tertúlies i, per què no dir-ho, picabaralles amb personatges com Joan Fuster, Sanchis Guarner, Xavier Casp, Enric Valor... El jove Martí Domínguez i Romero visqué, doncs, encara que sigui per les contínues referències familiars, l'agitada vida cultural d'aquella València dels anys seixanta i setanta. Es pot afirmar, per tant, que la unió entre la música, la literatura i l'art en general, i el compromís social, la política, sempre van estar presents en la infantesa dels nostre autor. Malgrat la tradició catòlica de la família, els germans Domínguez i Romero foren educats en una escola laica, el Col.legi Francès de València, on van rebre una educació agnòstica. El seu pare tenia molt clar que els seus fills no s'havien d'educar en una escola catòlica espanyola perquè, en aquell moment (començament de la dècada dels setanta), hi havia una notable diferència entre el que s'ensenyava en l'escola francesa i el que s'ensenyava en l'espanyola, tant pública com privada (principalment religiosa). En definitiva, Martí Domínguez estudià en un ambient clarament antifranquista, amb professorat de tendència esquerrana. El francès, la cultura francesa, formen part, per tant, del seu procés de formació. El francès, de fet, es converteix en la seva segona llengua. Pel que fa al català, l'autor no s'està d'explicar que el seu valencià no és el de la ciutat de València, sinó el d'Algemesí, lloc del qual procedia la família. Ja a la Universitat de València, Martí Domínguez estudia biologia. Un interès que ve de lluny i que arrenca del fet que els seus avis tenien una casa de camp amb tarongers -el Mas de Conxa- entre Bétera (el Camp de Túria) i Godella (l'Horta). En aquest ambient rural passà, d'infant i de jove, llargues temporades i es dedicà a recollir animals i plantes, una afició que també tenien el seu avi i el seu pare. Justament fou el seu pare qui li regalà, quan tenia deu anys, la seva primera guia d'animals, un llibre de malacologia que li va servir per a la col.lecció de petxines que havia començat. Aquest col.leccionisme (col.leccionà també escorpins, mantis religioses...) el valora molt positivament, ja que obliga a posar en ordre les coses, a estudiar-les; a entendre-les, per tant. És així com es va endinsar en el món de la història natural, un món que veurem reflectit en les seves novel.les. L'interès per la literatura neix, en el jove Martí Domínguez, paral.lelament a l'interès per la història natural. Seguint les seves pròpies paraules, el primer pas per a un lletraferit (que no sap que ho és) és la poesia, com a necessitat d'expressió per parlar, per exemple, d'un enamorament. I així comença a escriure unes poesies que el propi autor qualifica de "terribles" i "lamentables", que mai no ha tingut interès a publicar. Considera la seva poesia una literatura de joventut que, quan fa el pas següent, esdevé ja prosa, tant narrativa com d'assaig. La primera oportunitat per fer conèixer el que escriu la hi dóna Eliseu Climent, qui li demana, a mitjan de la dècada dels vuitanta, tot un seguit d'articles setmanals sobre animals per a la revista El Temps. Anys més tard, alguns d'aquests articles seran recollits en forma de llibre. Literatura i biologia comencen a donar-se la mà en l'obra de Domínguez. Durant deu anys, mentre es dedica a fer de periodista, continua els seus estudis de biologia, a causa dels quals viatja a París -on viurà tres mesos- a buscar unes arnes endèmiques, concretament al Muséum Nationale d'Histoire Naturelle de París, a la rue de Buffon. La visita (real) al magatzem del museu és la que li serveix per escriure el preàmbul de la seva obra Les confidències del comte de Buffon. De fet, Domínguez estava intentant preparar un assaig sobre els il.lustrats afrancesats naturalistes, però el seu interès per la literatura l'empeny a fer una novel.la sobre un d'ells: Buffon. Per tant, l'interès per la Il.lustració no ve tant per la seva formació francesa sinó pels estudis de biologia. Després, continua els seus estudis a Austràlia on, a la National Library, troba una extraordinària col.lecció literària d'autors del segle XVIII que l'ajuden a acabar l'obra sobre Buffon. Els viatges, encara que siguin d'estudis, sempre li han permès treballar en la seva literatura. Les estades a l'estranger li han proporcionat aïllament i una visió més aprofundida de les coses, dels fets. Així, va començar la seva obra El secret de Goethe gràcies a l'immens fons de la Biblioteca del Congrés de Washington, ciutat en la qual estava estudiant. Domínguez recorda divertit com d'estranyada estava la persona que li dirigia els estudis quan veia que un jove biòleg dedicava les seves estones lliures a llegir sobre Goethe. De fet, el científic nord-americà desconeixia qui era Goethe! Una multidisciplinarietat difícil d'entendre per a la competitiva i especialitzadíssima societat nord-americana. Doctor en ciències biològiques, especialitzat en entomologia i coevolució, Domínguez ha fet de professor associat de ciències biològiques i actualment treballa a la facultat de periodisme, on fa producció periodística. També en la seva vida professional ha compaginat, doncs, ciència i literatura. Ara bé, Domínguez afirma que mai no ha fet periodisme científic; en tot cas, es considera tant científic com, sobretot, escriptor. En aquest sentit, per exemple, el seu Bestiari no vol fer divulgació científica, sinó que té una motivació purament literària. Ha obtingut diversos premis. L'any 1997 va guanyar el premi Andròmina dels Premis Octubre de 1997 amb Les confidències del comte de Buffon, obra que també obtingué el premi Crexells i el de la crítica de la Universitat de València (1998). L'any 1999 guanyà el premi Prudenci Bertrana i, altre cop, el de la crítica de la Universitat de València amb l'obra El secret de Goethe. La novel.la Les confidències del comte de Buffon (1997) fou traduïda al castellà l'any 1999.