QUÈ ESCRIU I COM ESCRIU? L'obra de Jordi Coca ha evolucionat des d'uns plantejaments inicials literàriament transgressors a una conciliació de les diverses tendències que han marcat la literatura d'aquest segle. Es tracta, en paraules de Marta Nadal, d'«un escriptor preocupat, bàsicament, per assolir una obra en què la claredat d'expressió i la contemporaneïtat narrativa siguin els elements fonamentals a partir dels quals es vertebri el treball del novel.lista. Aquesta voluntat d'adequar-se al ritme del nostre segle va acompanyada d'un interès pel ritme interior dels personatges, per les veus interioritzades d'uns éssers que dibuixen una melodia gairebé imperceptible per l'exterior.» (Serra d'Or, núm. 409). És un dels escriptors que en els anys setanta i primera meitat dels vuitanta va renovar formalment el panorama narratiu català. Va començar el seu periple literari als vint-i-quatre anys, l'any 1971, amb la novel.la Un d'aquells estius (Els Lluïsos). És un text narratiu en què predominen dos trets: l'intent d'aplegar les característiques de l'oralitat i el tractament fragmentat de la memòria. En aquella època d'iniciació, dos escriptors catalans són objecte d'estudi per part de Jordi Coca. El primer autor que li interessa, tot i que discrepa de molts dels seus plantejaments, és Joan Brossa. Escriu un assaig en què el propi poeta passa revista a les seves posicions estètiques en una entrevista llarga. Joan Brossa o el pedestal són les sabates és el títol del llibre. L'any 1973 repeteix la mateixa fórmula amb un altre escriptor, Manuel de Pedrolo: Pedrolo perillós? Escriu també una segona novel.la, Alta comèdia, que en l'actualitat considera equivocada. L'autor s'ha negat reiteradament a reeditar-la. Seguint en el camí d'investigació i d'aprenentatge que havia iniciat, amb vint-i-sis anys i quatre llibres publicats, emprèn un procés creatiu que el porta a experimentar tècniques narratives diverses. Jordi Coca es reconeix, en aquell moment, com un escriptor ambiciós, allunyat de l'obsessió per obtenir un èxit de públic immediat, sense pressa però amb uns objectius ben definits que s'haurien de concretar amb el temps. Tracta de resoldre en la seva escriptura el conflicte entre tendències narratives diferents. Fa referència al escriptors més notables del segle xx sobretot, però no únicament els textualistes o el nouveau roman. El seu interès abasta també autors com ara Proust, Pavese, Rulfo o Kafka. Tot això, sense deixar de banda els autors més significatius del segle XIX, la poesia xinesa o els clàssics grecs. L'any 1973 inicia la redacció d'un text breu, "Iadwiga", en què va treballar durant tres anys. La intenció d'aquesta narració, del tot experimental, és plantejar al lector el repte de participar d'una proposta narrativa en què algunes claus d'interpretació li han estat escamotejades. Tot això el du a una nova experimentació literària. Es tracta de la novel.la curta El secret de la cavalleria, on l'autor relaciona dos textos distints: Iadwiga, la seva obra anterior, i un text on descriu la seva experiència a Portugal en esclatar la Revolució dels Clavells. El díptic duria el títol de Selva i Salonet i va ser publicat en una col.lecció de l'editorial Robrenyo, que ell mateix dirigia. Quatre anys més tard la reeditaria en una altra editorial, Llibres del Mall. En plena elaboració d'aquest llibre llegeix una novel.la que hauria de ser decisiva en la seva evolució com a escriptor. Un text que l'impressionaria fins al punt d'arribar al convenciment que es trobava davant el model narratiu que resolia els plantejaments que l'havien obsedit durant molt de temps. Es tractava de La por del porter davant del penalty, de Peter Handke, títol que li obre perspectives noves en relació amb les qüestions estètiques que més el preocupaven. L'interès per teoritzar el fet literari motiva Jordi Coca a plantejar-se la possible síntesi de dos tipus d'escriptures ben distints, la que caracteritza autors com Cesare Pavese i Albert Camus, i una altra, d'expressió densa, com l'exercida per Saint-John Perse. Llegeix especialment, amb total devoció, l'obra d'Alain Robbe-Grillet, que considera a mig camí entre aquelles dues opcions. La síntesi dels procediments literaris provoca la redacció, l'any 1978, d'El detectiu, el soldat i la negra, en què introdueix també elements kafkians que li permeten una ampliació del concepte de realitat. Entre el 1978 i el 1981 intenta trobar una unitat no convencional a un conjunt de textos molt diferents, on tant hi podia haver l'anotació de caràcter autobiogràfic com la prosa suggeridora i evocativa, o la fredor de les frases curtes i tallants. El volum el va titular Les coses febles. És un llibre que tanca una etapa. Més tard va treballar en uns projectes del tot autònoms, dels quals només ha conservat Sopàrem a Royal, Incidents a l'horitzó i El cor de les coses. A partir dels anys 1982-1983 el seu interès per la narrativa va minvar considerablement a causa, sobretot, de la dificultat de trobar una solució conciliadora de les dues tendències que l'atreien. També hi va haver un problema d'esgotament, de fatiga per la desproporció entre les energies que dedicava a la literatura i les quasi nul.les compensacions que n'obtenia. La crítica era sempre generosa i respectuosa amb el que feia, però de mica en mica es veia arraconat a una marginalitat que no buscava. Va obrir un parèntesi de tres anys. Deixà d'escriure, s'endinsà en la gestió cultural i, en aquest silenci, va fer possible que els seus neguits descansessin una temporada. Aquest provisori allunyament de la literatura hauria de permetre altres recerques i una comunicació nova entre l'autor i el lector. Més tard, l'any 1995, publicaria el volum El cor de les coses, que aplega els textos de Jordi Coca escrits entre 1973 i 1990 (a excepció d'Alta comèdia) que fins llavors es trobaven dispersos o descatalogats. Quan l'any 1986 va iniciar la novel.la curta Mal de lluna, encara persistien els dubtes sobre la necessitat del fet literari en si mateix i no acabava de veure prou clarament la funció que aquest havia de tenir en la societat. Tenia ganes de fer un text senzill, transparent, sense cap dificultat de lectura i que, alhora, incidís en les dificultats que de vegades tenen els éssers humans d'expressar els sentiments més senzills. Segons Àlex Broch, "tot aquest procés no és fàcil per a un lector que s'aproxima d'una manera ingènua o natural a la lectura. I Jordi Coca, com tots els autors subjectes a un projecte d'obra transgressora, viu i pateix al llarg dels anys vuitanta un procés de reflexió sobre la seva pròpia obra, els límits literaris i la possibilitat de comunicació. La conseqüència en serà un replantejament i una transformació de l'estil narratiu. Amb tot, Coca no deixa de ser fidel al seu món conceptual." (Escriptor del Mes, gener 1994, Generalitat de Catalunya). En acabar Mal de lluna, l'any 1987, va començar de seguida a treballar en el que inicialment havien de ser uns textos molt breus. Més endavant, alguns d'aquests projectes van créixer fins a convertir-se en les novel.les La japonesa i Louise (Un conte sobre la felicitat) i en el text Paisatges de Hopper. Havia recuperat el plaer de l'escriptura. La publicació el 1996 de la novel.la Dies meravellosos significa un canvi de registre temàtic en la trajectòria d'aquest autor. La problemàtica social i política, explicada en clau realista, centra l'interès d'una obra emmarcada en la transició, des de l'atemptat contra Carrero Blanco fins a l'intent de cop d'estat del 1981. Els protagonistes volen ser representatius de diferents posicions i perspectives davant dels fets que s'anaven produint. La formació de l'home, explicada amb plena llibertat, amb un to èpic i en un territori lliure, és el nucli de L'Emperador, novel.la publicada l'any 1997. L'acarament de l'home amb el poder, amb qualsevol tipus de poder, serveix de base perquè es traci un paral.lelisme general amb la societat d'ara. L'autor hi reflecteix "una societat que sempre està en lluita, que s'està autodestruint per fer sorgir una societat nova que comença novament a autodestruir-se." (Avui, 22 març 1997). Finalment, i en relació estreta amb les preocupacions temàtiques que l'ocupen a la darreria dels anys noranta, Jordi Coca escriu una novel.la juvenil, La faula dels ocells grecs, la seva primera incursió en el terreny de la literatura pensada per als lectors més joves. Tanmateix, la vinculació de Jordi Coca amb la literatura no se centra únicament en la narrativa. Cultiva també la poesia i ha fet versions de poemes del japonès Matsuo Basho. També ha realitzat versions teatrals de l'autor simbolista Maurice Maeterlinck, amb el títol de Quatre variacions sobre la mort (1984).