QUÈ ESCRIU I COM ESCRIU? En Jaume Cela és autor de més d'una trentena de llibres adreçats al públic juvenil, i d'un bon nombre de llibres i publicacions diverses al voltant de l'educació. També ha escrit nombrosos articles en diaris i en revistes sobre educació i literatura infantil i juvenil. L'any 1988 va publicar la seva primera novel.la, Els nassos del rei, que va iniciar una producció de ritme ininterromput amb dos o tres títols cada any. A la seves obres de ficció, l'autor ha volgut crear un món autònom regit per les seves pròpies lleis. El cinema, l'entorn de la seva infantesa, els jocs de carrer, la família i el reclam dels fills quan eren menuts han estat els elements clau que han condicionat la seva obra. Per a l'autor, el més important de la creació novel.lística és la idea, el motiu que genera la narració i que ell viu com un estímul que l'atrapa. És d'aquells autors que consideren que la primera línia sorgeix com a fruit de la inspiració, però que la resta ha de ser el resultat de les hores de treball. Així, per exemple, explica que un dia, a la cuina de casa seva, va mirar la seva filla i va començar a pensar com seria la vida d'una nena si tingués cara de piano. Va imaginar que es diria Tecla, que seria una nena molt original i, a partir d'aquí, no va parar de donar-hi voltes fins que la idea inicial va anar agafant forma i va donar lloc a la novel.la Un cas com un piano. A través de la creació d'aquest món autònom i imaginatiu, en Jaume Cela transmet uns valors que, tot i que no són volgudament conscients, caracteritzen la seva obra i la doten d'un component humanístic que impregna les situacions descrites i les preses de decisió dels personatges. Les famílies que ens presenta són exemples de convivència democràtica, en els ambients creats es respecta la pluralitat de pensaments, els personatges adolescents mostren admiració i respecte cap a la gent gran... Ha tractat temàtiques ben diverses dins de la línia del realisme crític. Per exemple, l'homosexualitat és protagonista de la trama de La crida del mar, llibre en el qual ens explica la història d'una mare que descobreix, de sobte, que el seu fill és homosexual. L'obra reflecteix el llarg diàleg entre mare i fill, en el qual es posen en evidència les diferències i, per sobre de tot, la gran estima mútua. A La mirada de la Lluna es tracta la problemàtica dels avis i la seva solitud. Ens explica la història de l'amistat entre en Bartomeu, un jubilat que viu sol, i en David, un nen d'una família conflictiva. Es tracta d'un relat commovedor en el qual l'acció queda enriquida amb els records de l'avi d'un company desaparegut i de la seva pròpia dona, morta també feia anys. El problema existencial de la pèrdua de les facultats quan s'envelleix l'ha fet reflexionar sobre la vida dels avis a la societat actual, com es reflecteix a La visita de la dama, a Uns dies amb sir William i també a El doble secret de l'àvia. Aquesta darrera planteja la dura problemàtica existent al voltant de l'eutanàsia. La dona gran que protagonitza la novel.la emmalalteix i se n'ha d'anar a viure amb el seu fill. Decideix que no vol arribar a una situació vital extrema sense conservar un mínim de facultats. És un relat punyent que comparteix amb els anteriors la preocupació de l'autor pel fet de fer-se gran, perdre facultats i arribar al límit del que es pot considerar un mínim de qualitat de vida. Juntament amb Juli Palou ha escrit la sèrie "Les peripècies de la Xarloca", que consta actualment de tres títols: Les sargantanes negres, Una mort massa salada i Assassinat fora de temporada. A l'estil de les clàssiques novel.les policíaques, ens ofereix uns relats inquietants, protagonitzats per una noia valenta i atrevida amb la qual els autors enceten el gènere de la novel.la negra des d'un punt de vista singular. El llenguatge planer que el caracteritza es veu enriquit amb unes pinzellades d'humor, d'acord amb la pròpia personalitat de l'autor. Com ell mateix reconeix: "El bon humor és una qualitat imprescindible per tirar endavant qualsevol responsabilitat de gestió. Ho dius molt bé en la teva carta. Jo hi afegeixo que aquesta actitud ha d'estar a la base de la feina dels mestres - i de les mestres, no faltaria sinó. Em coneixes prou bé i saps que no vaig curt de bon humor. És una sort saber trobar el costat còmic de les situacions de cada dia." (Cela, J., Palou, J. Amb veu de mestre, p.26) En aquest sentit, podem remarcar un grup d'obres de to humorístic més elevat com El lladre d'ombres, Un trèvol de set fulles, On l'amor s'hi posa, Una troballa sorprenent, Hola, Pep! i Hi ha coses que són de mal perdre. Amb Hola, Pep!, potser el llibre més transparentment didàctic, l'autor fa servir la figura d'en Pep Guardiola com a motiu perquè un noi de nou anys estableixi una correspondència. El jugador del Barça és un referent molt important per al jovent actual. Una anècdota li va donar la clau del llibre: després d'una entrevista emesa per televisió en la qual el jugador parlava positivament dels Ponts de Madison, l'endemà tots els alumnes volien veure la pel.lícula i es recomanaven la lectura de la novel.la. Aquell havia estat un estímul més fort per llegir que tot el que els mestres havien fet a les classes. A partir d'aquí, com és habitual en la seva producció, l'estructura i el registre es van posar al servei de la idea inicial. Pel que fa a les seves publicacions en relació amb l'ensenyament, cal remarcar la col.laboració amb el grup de treball de Rosa Sensat (Anna Ribas, Mariona Escobar, Juli Palou i Rosa M. Ramírez). Amb aquest grup va elaborar, entre d'altres publicacions, el material de Pipirigaña (1988) format pel llibre de text, la guia per al professor i el llibre de treball de l'alumne, que va suposar la primera publicació de llibre de text de llengua castellana tractada com a segona llengua. Va publicar també l'any 1991 l'antologia de literatura catalana Calidoscopi i la de literatura castellana Calidoscopio, que implicaven un plantejament de la literatura per al cicle superior d'EGB a través d'un treball de gèneres. En els articles sobre ensenyament, ha anat argumentant el seu punt de vista sobre temes actuals al voltant de l'ofici de mestre. Per exemple, l'any 1993, quan tot just les escoles s'adaptaven a les noves dinàmiques que generaven el funcionament dels consells escolars, ell resumia així els elements necessaris per a dur a terme una experiència de participació dels alumnes fonamentada en un bon funcionament d'assemblees de classe i de reunions de delegats de classe: "Per tirar endavant un procés com aquest no calen recursos. Això sí, cal que un mestre hi dediqui una part del temps de què disposa, i cal, sobretot, que la resta de la comunitat educativa es prengui seriosament la participació del sector d'alumnes a la vida de l'escola." (Guix, núm 187, p. 67-69) L'any 1996 va publicar Amb lletra petita, llibre en el qual l'autor presentava un seguit de reflexions sobre educació. A partir d'una breu referència literària o cinematogràfica, dóna la seva opinió sobre temes del món de l'educació. Com ell mateix reconeix: "Aquest llibre pretén ser una mostra de pedagogia amb lletra petita. Reflexió que s'inicia a l'escola i que amb ulls d'escola mira la realitat que l'envolta per tornar a l'escola. Lletra petita, la lletra que no acostumem a llegir, però que té la mateixa importància que aquelles paraules que s'escriuen amb majúscula, subratllades o marcades amb negreta." (p.14) Però és sobretot en el llibre escrit juntament amb Juli Palou, Amb veu de mestre, on es troba reflectida de manera més completa la seva posició sobre el que és ensenyar. En aquest epistolari escrit al llarg d'un curs escolar, es pot veure l'evolució de l'ensenyament a Catalunya en els darrers quinze anys des de l'experiència de dos mestres que han viscut realitats diferents i, a la vegada, complementàries. Es tracta de dues veus que saben trobar un to senzill i punyent alhora per manifestar els seus pensaments i que, de ben segur, aconsegueixen expressar el que una bona part del col.lectiu d'educadors comparteix. A través de les seves pàgines es tracten temàtiques com la formació dels consells escolars, la incorporació del Col.lectiu d'Escoles per a l'Escola Pública Catalana (CEPEPC) a la xarxa pública, l'aplicació de la Llei Orgànica del Dret a l'Educació (LODE) i de la Llei d'Ordenació General del Sistema Educatiu (LOGSE) i les dificultats de tirar endavant la Reforma educativa. En el seu pròleg, el mateix autor ens dóna el motiu dels seus escrits al voltant de l'ensenyament: "Després de llegir-nos i rellegir-nos tenim la sensació que hem parlat de l'escola, de la nostra manera de viure l'escola. I no pas per atzar, sinó perquè és l'únic que sabem i podem fer d'una manera honesta. És la nostra experiència de cada dia la que ens incita a la reflexió, al risc d'apuntar maneres de fer que poden estimular una actuació més intel.ligent, més digna. El resultat de tot plegat és aquell recull de banalitats i utopies, les banalitats i les utopies que ens provoca el fet d'encetar diàriament la feina amb l'objectiu d'establir una relació positiva amb les famílies, amb els alumnes i amb els altres mestres." (p. 8) Actualment està acabant d'escriure una nova novel.la i col.labora en un llibre sobre l'educació secundària obligatòria que coordina Josep M. Puig i en el qual s'inclouran diverses experiències de treball i noves propostes d'aplicació a l'aula.