| Comentaris sobre l'obra | Mots propis | | Bibliografia| Comentaris sobre l'obra Deixà "L'Avenç" quan començà de professar la doctrina de "l'art per l'art" o mística de l'Art, que el féu apropar-se al grup de Santiago Rusiñol, on impartí el missatge simbolista, i de col.laborar en les tipificadores Festes Modernistes de Sitges. A la del 1894, l'any del traspàs de Christina Rosetti, li fou premiada la seva primera novel.la curta La damisel.la santa, que podem qualificar també de primer "poema en prosa" català de caire místic, simbolista i pre-rafaelita. (...) Com a crític d'art, i igual com Ruskin a Anglaterra, Casellas esdevé un apòstol del pre-rafaelitisme a Catalunya, i el seu entusiasme s'encomanà molt especialment i decisivament a Santiago Rusiñol. Són notables els articles sobre les obres pictòriques del moviment anglès que infonen "idealitat i suggerències d'estats de l'ànima coetània en consonància amb certes literatures dels nostres temps", publicats primer a "La Vanguardia", reproduïts més tard a Etapes estètiques i titulats "La pintura religiosa i històrica". (Maria Àngela Cerdà i Surroca. Els pre-rafaelites a Catalunya. Barcelona: Curial, 1981). Amb el títol Pels sots feréstecs el llibre havia anat sortint de 1899 a 1901 a "La Veu de Catalunya"; en publicar-lo en volum, Casellas el reordenà i li canvià el títol. Es tractarà, per tant, d'una construcció més cumulativa que no pas evolutiva, segons ha notat Alan Yates, com ho serà, també Solitud de Víctor Català, i Casellas tractarà de mantenir-hi "la intensitat de sentiment i de tècnica", pròpia de la narració curta. De fet, l'autor aconseguirà crear una tensió tenaç, angoixosa i dramàtica, que culminarà a l'últim capítol, amb mossèn Llàtzer a punt de ser enterrat, però encara vivent. Perquè a la novel.la hi ha una referència constant al món subterrani, a la mort, en definitiva, que acabarà per engolir fins i tot mossèn Llàtzer --de nom prou significatiu--, i que és, inicialment, l'únic personatge viu de la contrada. (Carme Arnau. Pròleg a Narrativa. MOLC, 85. Barcelona: Edicions 62 / La Caixa, 1982) L'aparició d'Els sots feréstecs, el 1901, assenyala l'inici d'una de les èpoques més brillants de la novel.la catalana. I no només pel fet d'haver estat publicada abans de les altres, d'ésser la primera, sinó, sobretot, perquè presentava una sèrie de novetats que serien recollides per les obres que vingueren després. En realitat era la primera vegada que s'aconseguia d'aplicar els pressupòsits estètics del Modernisme a la novel.la llarga. (...) La solució a què arriba Casellas a Els sots feréstecs és relativament senzilla i, en realitat, s'emparenta en alguns aspectes amb les solucions adoptades per la novel.la simbolista francesa. Es tracta de traspassar la subjectivitat emotiva de l'autor al protagonista, per tal que aquest porti a terme el viatge iniciàtic que ell, com a experiència artística, realitza en l'elaboració de la seva pròpia obra. (...) Així, l'experiència de la realitat (amb tot el que aquesta té de fragmentària i d'incognoscible) pot ésser objectivada en un discurs novel.lístics a través de la figura del protagonista-artista. La novel.la, d'aquesta manera, es converteix en l'itinerari d'un individu que cerca la seva plenitud individual dins el joc de tensions generades pel contacte entre la seva subjectivitat i la realitat que l'envolta. (Jordi Castellanos Raimon Casellas i el Modernisme.Barcelona: Curial/ Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1992). Mots propis Ara que, com crech que diuen els testaments en el principi, me trobo en estat de judici cabal, vull contar la gran infàmia de què he sigut víctima jo, que sóch l'home més honrat que hi hagi hagut en el món, encara que dotat de la més gran cobardia. Desmenteixo, per lo que al meu cas respecta, lo que diu Nietzsche [sic] de que els febles no poden ésser sincers, donant a continuació irrebatibles probes de la més gran sinceritat. Sense vacilacions m'acusaré en aquest escrit de qualsevulga debilesa que m'hagi contorbat, may en qüestió de diners, que ni un sol cop en la meva vida, m'han fet tòrcer de camí. Sembla mentida que als 56 anys -els faré el dia 7 de janer vinent- tingui necessitat de vindicar-me, després d'una vida m'he anomenat honrat y sempre he vist que'ls que més anomenaven la seva honra eren els qui menys ne tenien. Però, ara m'hi veig obligat a causa d'una venjança sense nom y crech que sens precedents. (...) De la meva honradesa inmaculada, en sortint del periòdich "La Vanguardia", n'és bona prova lo que aquell diari va dir, quan vaig anar-me'n a "La Veu". Vegi's la primera notícia local del dia darrer de desembre de 1898, y allí's veurà el bon recort que vàreig deixar a la casa. Ara veig que jo no me n'hauria hagut de moure, com me deya en Sánchez Ortiz y com me deya jo a mi mateix en el fons de la meva ànima. Però ¿qui resisteix a les ànsies patriòtiques que'm portaren al diari catalanista? qui ressisteix a la pregària d'amichs de tota la vida com l'Esteve Sunyol? Qui resisteix la veu contínua de la meva qui, desitjosa de la meva prosperitat y del meu lluïment, també s'esforçava pera convence'm. Al capdevall, m'hi vaig deixar anar. Primera feblesa. ¡Y pensar que al cap d'un mes ja'm criticava la deserció en Puig y Cadafalch, dient-me ab melíflua frase que potser hauria fet més be a la causa catalana estant-me a "La Vanguardia" que a "La Veu"! (...) Aquesta bona fe meva ab els polítichs, és a dir, ab gent que per instint y per professió no'n tenen. Recordo que Cambó alabava el divertiment. Jo vaig dir-li que, a l'alabar allò selvatge, donava mostra de tenir un cor d'africà, tan aficionat a fer córrer la pólvora. Ell va contestar-me que la meva resposta denotava un cor de neula. Això ho conto per a donar idea de les relacions que un principi mitjansaven entre'ls polítichs de "La Veu" y jo. (Raimon Casellas. Escrit d'autojustificació pòstuma recollit dins Jordi Castellanos: Raimon Casellas i el Modernisme. Barcelona: Curial / Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1983-1992.) Selecció bibliogràfica Arnau, Carme: Pròleg a Narrativa. MOLC, 85. Barcelona: Edicions 62 / La Caixa, 1982. Castellanos, Jordi: Pròleg, a Casellas, Raimon: La damisel.la santa i altres narracions. Barcelona: Edicions 62, 1974. Castellanos, Jordi: "Les multituds: en el centre mateix de la narració modernista", dins Casellas, Raimon: Les multituds. Barcelona: Antoni Bosch Editor, 1978. Castellanos, Jordi: Pròleg, a Casellas, Raimon: Els sots feréstecs. Barcelona: Laia, 1980. Castellanos, Jordi: "Raimon Casellas", dins Riquer/ Comas/ Molas: Història de la literatura catalana, vol.8. Barcelona: Ariel, 1986. Castellanos, Jordi: Raimon Casellas i el Modernisme. Barcelona: Curial/ Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1983-1992. Cerdà i Surroca, Maria Àngela: Els pre-rafaelites a Catalunya. Barcelona: Curial, 1981. Folch i Torres, Joaquim: "En el centenario de la "muerte" de Raimundo Casellas. Escritor, crítico de arte e historiador de la pintura catalana." Revista Destino, núm. 1213, 5.XI.1960). Marfany, Joan Luís: Aspectes del Modernisme. Barcelona: Curial, 1975 (8ª ed. 1990). Ors, Eugeni d': Pròleg i Epíleg, a Casellas, Raimon: Etapes estètiques. Barcelona: Societat Catalana d'Edicions, 1916. Pla, Josep. OC 14: 631; OC 19: 166-167, 169 i 277; OC 33: 186-187. Barcelona: Destino. Serrahima, Maurici: "Les multituds de Casellas", dins Casellas, Raimon: Les multituds. Barcelona: Selecta, 1953. Serrahima, Maurici: Dotze mestres. Barcelona: Destino, 1972. Valentí, Eduard: El primer modernismo literario catalán y sus fundamentos ideológicos. Barcelona: Ariel, 1972.