| Comentaris sobre l'obra | Bibliografia essencial | Hi ha persones que semblen haver-se equivocat de segle; i n'hi ha d'altres que semblen capaces de brillar en qualsevol centúria i circumstància. El pare Miquel Batllori pertany a aquesta segona categoria. Us l'imagineu com un cardenal renaixentista, parlant amb parsimònia d'importants afers d'Estat o dirigint afilades ironies, sense perdre mai la compostura, sense moure a penes el rostre, cap a determinades persones o situacions (...) El P. Batllori és un savi amb dues contribucions especials: la projecció de la cultura catalana cap a l'exterior --una obsessió que es recull en títols com ara Vuit segles de cultura catalana a Europa-- i la imbricació de la cultura catalana en els grans corrents internacionals". (Agustí Pons. Avui, 23.V.1990) "L'amplitud de la memòria i del llenguatge configuren en el pare Batllori una personalitat en què l'humor té una cabuda molt particular. Un humor en el qual es podrien incorporar alguns qualificatius, tots veritablement arriscats, i que, tanmateix, ha estat matisat pel protagonista d'aquests records, quan, en resposta al pare Leturia, afirma que si ell havia pogut perseverar dins la Companyia era gràcies al seu "humorisme transcendental". Un tarannà que, segons també manifesta en aquestes planes, recolzada en les seves lectures juvenils de Chesterton i de Bernard Shaw i --gosaríem dir nosaltres-- en una disposició a veure les coses des d'una certa distància, però sempre amb la mirada fixada en els límits humans de la perfecció". (Cristina Gatell i Glòria Soler. Pròleg a Records de quasi un segle. Barcelona: Quaderns Crema, 2000). "...Archiuum és una revista internacional que, tot i centrar-se en els jesuïtes, comprèn molts temes d'història cultural: humanitats, pedagogia, historiografia, geografia, filosofia, teologia, espiritualitat... La seva direcció em va obrir a tots ells, i va propiciar-me una temptadora ampliació de temes culturals. Va ser una obertura de tipus temàtic i també de tipus geogràfic, que enllaçava amb la tradició del món cultural dels jesuïtes, sobretot del segle XVI al XVIII. Ara ja no havia de cenyir-me només a Espanya i a Hispanoamèrica, sinó que havia d'interessar-me per tot Europa i una mica també pels mons asiàtic i africà. Vaig dirigir la revista del 1951 al 1969". (Miquel Batllori.Records de quasi un segle. Barcelona: Quaderns Crema, 2000). BIBLIOGRAFIA ESSENCIAL AADD. Miscel.lània entorn de l'obra del pare Miquel Batllori. [Text en català, castellà i italià.] Referències bibliogràfiques. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1991. Biografia i memòries Agustí Alcoberro. Biografia de Miquel Batllori. Barcelona: Fundació Catalana per a la Recerca, 2000. Cristina Gatell i Glòria Soler. Miquel Batllori. Records de quasi un segle. Barcelona: Quaderns Crema, 2000. Articles i entrevistes Ignasi Aragay. "Miquel Batllori". Avui, 4.III.1997. Pau Arenós. "Nonagenario sin edad". El Periódico, 25.II.2000. Joan Bada. "Miquel Batllori, mestre d'historiadors". Diari de Barcelona, 1.VI.1990. Enric Company. Miquel Batllori: "La cultura catalana se ha salvado por los pelos". El País, 23.V.1990. Eulàlia Duran. "L'obra completa del pare Miquel Batllori". Serra d'Or, març de 1994. Albert Escala i Valentí Gómez. "Los archivos de la memoria". Suplement d'estiu de La Vanguardia, 27.VIII.1992. Anton M. Espadaler. "Batllori: mucho y en profundidad". La Vanguardia, 17.XI.1995. Magda Gutiérrez. "Batllori rebutja el barceloní com a eix del català literari". Avui, 5.XI.1999. Josep Massot. "Homenaje a un sabio". La Vanguardia, 2.X.1999. Joan F. Mira. "Conèixer els Borja". El Temps, 6.VII.1992. Jordi Minguell. "El pare Batllori profetitza una reacció purista contra el català xaró". Avui, 16.V.1987. Lluís Permanyer. Miquel Batllori. "La influencia jesuita en Barcelona desde el XVI". La Vanguardia, 20.III.1988. Joan Perucho. "Miquel Batllori, una aventura espiritual". Avui, 3.XI.1994. Agustí Pons. "Batllori, Miquel". Avui, 23.V.1990. Agustí Pons. "Miquel Batllori". Avui, 6.V.1995. Ramon M. Torelló. "Miquel Batllori: la doble fidelitat". Avui, 31.V.1990.