Gaudeamus Igitur Editorial Pòrtic Barcelona, 1990 Premi La piga, 1989 (Thriller eròtic) A Gaudeamus Igitur trobem una síntesi de novel.la eròtica i novel.la negra, en la qual l'autor assumeix --i transgredeix-- tots els tòpics d'ambdós gèneres. Narrat en primera persona, amb el posat escèptic i perdonavides propi dels clàssics del gènere, en Ferrer, un detectiu privat, narra les peripècies que ha de seguir per complir l'encàrrec d'una enigmàtica i torbadora Letícia Rius. La trama detectivesca troba el seu contrapunt en un seguit d'escenes d'alt contingut eròtic, ja sigui protagonitzades pel propi Ferrer, per la seva innocent i voluptuosa secretària o per tercers. És interessant observar que el narrador vol donar una versió dels fets i, sobretot, una imatge d'ell mateix, però que a través de les esquerdes del relat el lector pot accedir a una realitat diferent. En Ferrer té una particularitat: en el moment de l'orgasme, i potser en alguna altra ocasió, quan el comú dels mortals es limita a gemegar, ell cita els clàssics en llatí. Aquestes cites en llatí, amb la seva oportuna traducció en una nota a peu de pàgina, permeten a l'autor distanciar-se del narrador. Si bé en un primer moment, l'autor de les notes es limita a traduir els textos i explicar-ne la procedència, a mesura que avança el relat es va atipant de la pedanteria del narrador i va remarcant els seus errors i imprecisions, establint un interessant joc metaliterari.