A la recerca d'Angèlica Tabarca Llibres València, 2000 Guia de lectura Elaborada per Josep M. Morreres Per què escriuen els escriptors? Per què escriuen els escriptors? Aquesta és una bona pregunta. Una pregunta que se'ns acostuma a fer i que cadascú mira de contestar de la manera més enginyosa que pot. Jo, la veritat, no sé ben bé perquè escric: no crec que tingui res essencial a dir, ni que la meva aportació a la literatura sigui imprescindible. Suposo que escric perquè no puc deixar de fer-ho, perquè necessito donar forma literària a les històries que imagino, perquè necessito plantejar-me nous reptes i assumir nous riscos cada cop que inicio una novel.la. No sé, deia, ben bé perquè escric, però en canvi sé molt bé per què he escrit A la recerca d'Angèlica. La necessitat d'escriure aquesta novel.la parteix de la fascinació que em produeix la lectura d'Orland furiós, del poeta arentí Ludovico Ariosto, en traducció catalana de Bonaventura Vallespinosa. Orland furiós és un extens poema èpic del segle XV on s'expliquen les aventures del rei Carlemany i dels dotze pars de França, on es barreja el món real i el món fantàstic, on un cavaller pot derrotar tot sol un exèrcit, viatjar en un tres i no res de París a l'Índia o cavalcar dalt d'un hipògrif, un cavall volador. Emmirallant-se en els grans poemes èpics, com la Iliada o l'Eneida, i utilitzant els tòpics de les novel.les de cavalleries, Ariosto pretén explicar els orígens històrics de la casa d'Este, una influent família italiana, i per fer-ho reprèn un poema anterior --Orland enamorat, de Boiardo-- i teixeix un complex i suggerent entramat d'episodis bèl.lics, amorosos, màgics. Tot plegat a partir d'un fet absolutament fals des d'un punt de vista històric: el setge de París pels sarraïns en temps de Carlemany. Orland furiós és un llibre que potser, d'entrada, ens pot semblar àrid, difícil de comprendre, pesat de llegir. El fet d'estar escrit en vers, de contenir un munt de personatges que costa d'identificar, de presentar simultàniament una pila d'històries que s'entrecreuen, són elements que poden fer desistir el lector, però a mesura que t'endinses en la narració, que et deixes seduir per la musicalitat del vers --i aquí hem de reconèixer el mèrit del traductor--, que connectes amb els personatges, que t'interesses per les històries, t'oblides de les pegues i gaudeixes plenament de la lectura. Mentre el llegia, jo sentia que havia de fer alguna cosa amb aquell material, encara que no sabia ben bé què, sentia la necessitat de fer-lo meu, d'apropiar-me'l d'alguna manera. Després d'haver rebutjat altres possibilitats, em vaig centrar en l'episodi de Rinald i la princesa Ginebra, en el qual ja s'hi trobaven els aspectes que m'interessava desenvolupar. En aquest episodi, que ocupa poc menys de cent-cinquanta versos, hi podem trobar els tòpics de la novel.la cavalleresca, un erotisme subtil i situacions pròpies del vodevil, una trama detectivesca i un àgil esbós psicològic dels personatges. Aquest era el substrat sobre el qual jo em proposava edificar la meva novel.la. La idea d'escriure un llibre sobre altres llibres sempre m'ha atret. Podria semblar que algú que escriu sobre el que han escrit altres vol defugir la realitat, que a aquest autor no li interessa el món en què viu, sinó el món de la literatura. Per a mi no hi ha contradicció entre un món i l'altre, el que he viscut m'ha ajudat a entendre el que llegia i el que llegia m'ajudava a viure amb més intensitat. El meu propòsit, d'entrada, era prou modest: el que volia era explicar a la meva manera la història que ja havia explicat Ariosto. A mesura que anava escrivint, però, els personatges m'exigien més protagonisme, no es conformaven amb el paper que jo els atribuïa, sinó que volien participar en la narració; els personatges eren conscients de pertànyer a una novel.la i establien un diàleg amb el novel.lista, fins al punt de qüestionar-li la seva tasca. Jo els vaig deixar fer, conscient que això no era la primera vegada que passava, que aquest no era un procediment original. L'originalitat, aquest era el tema. A mesura que anava avançant la narració, m'adonava que el tema de la novel.la era l'originalitat o, per ser més precisos, la impossibilitat de ser originals. Nosaltres creiem que vivim una existència única, singular, irrepetible, però potser si ens ho miréssim amb una mica de perspectiva, de la manera que podem contemplar l'activitat d'un formiguer, per exemple, ens adonaríem que totes les vides s'assemblen, que a grans trets una vida és equiparable a una altra, que la possibilitat de triar és limitada. Aquest relat de ficció que refeia un altre relat de ficció se'm presentava, doncs, com una metàfora de la vida. Tots som fills dels nostres pares, i un escriptor deu el seu ésser com a tal als autors que ha llegit. Generalment, aquestes aportacions es presenten de forma inconscient, involuntària. Com el tema de la novel.la era l'originalitat, vaig pensar que era legítim incorporar aquells textos o aquelles idees que en algun moment o altre m'havien impressionat. Fer passar per propi el que pertany a un altre és un plagi, i està penat per la llei, però entenc --i espero que els altres també ho entenguin així-- que incorporar-ho en bloc, sense cap manipulació que pretengui dissimular-ne l'origen, és un homenatge. Crec que cap escriptor hauria de posar-se a escriure sinó està convençut que allò que inicia ha de convertir-se en una gran novel.la, en una novel.la com aquelles que a ell li agrada llegir. Més endavant, a mesura que vagi avançant en la tasca que s'ha proposat, la realitat s'imposarà sobre el somni i l'escriptor s'anirà adonant de les pròpies limitacions. Malgrat tot ha de continuar treballant, l'ha d'acabar i refer-la de nou i, si cal, tornar-la a fer; ha de revisar totes i cadascuna de les frases per tal d'assegurar-se que diuen exactament allò que es proposava dir, ha de revisar totes i cadascuna de les paraules i assegurar-se que estan al seu lloc, que compleixen la seva funció. A la recerca d'Angèlica m'ha acompanyat al llarg d'uns quants anys --ja no recordo quants--, en aquest temps he anat escrivint altres novel.les, m'he interessat per altres gèneres, he assajat altres maneres d'explicar una història, però de tant en tant la rellegia, suprimia episodis que em semblaven sobrers, afegia matisacions que creia imprescindibles, canviava una paraula per una altra, refeia una frase. La novel.la sempre ha estat la mateixa, però, com les persones, com jo mateix, ha anat madurant. És per això que escric. Josep M. Morreres Activitats prèvies a la lectura 1.-El món feudal: Quina és la imatge que tens del món feudal? Com t'imagines que era la vida en un castell? Quin paper era reservat a les dones en la societat feudal? Què creus que hi ha de real i què de falsificació en la imatge que ens ha arribat d'aquesta societat? 2.-La novel.la cavalleresca: Busca informació sobre aquest gènere. Quins són els tòpics que hi podem trobar. Cita les novel.les cavalleresques més representatives. 3.-Ariost: Orland furiós: A la recerca d'Angèlica es basa en un episodi d'un poema èpic italià del segle XV, anomenat Orland furiós, d'Ariosto. Busca informació sobre aquest autor i aquesta obra. Busca, també, la referència que s'hi troba a El Quijote. 4.- L'originalitat, el plagi i l'homenatge: En un moment donat, Rinald, el protagonista de la novel.la, afirma: Tots els llibres han estat ja escrits i els autors moderns plagien els antics. A la recerca d'Angèlica no es basa únicament en un episodi d'un altre llibre, sinó que l'autor ha anat incorporant i fent seus --o dels personatges-- cites de llibres d'altres autors. Relaciona l'afirmació de Rinald amb aquest procediment. Activitats durant la lectura 1.- Tipus de narrador A la recerca d'Angèlica pot servir molt bé per treballar els diversos tipus de narrador i les actituds que adopten respecte allò que expliquen. Depenent de si el narrador és un personatge del relat o no i si està implicat en els fets que s'expliquen, podem establir quatre tipus de narrador. El primer, que anomenarem tipus Homer, el narrador està fora del relat i no està implicat en els fets narrats. Homer, el narrador de la Ilíada, no apareix en cap moment en el seu relat i explica uns fets en els quals no intervé. El segon, que anomenarem tipus Ulisses, el narrador és un personatge del relat i està implicat en els fets narrats. Ulisses, en arribar a l'illa dels feacis, explica en primera persona les seves aventures d'ençà que va sortir de Troia. El tercer, que anomenarem tipus Làzaro, està fora del relat i, no obstant, està implicat en els fets narrats. Làzaro és el narrador de El Lazarillo de Tormes, però el Làzaro narrador, un home ja vell, no és el mateix que el Lazarillo, un vailet que s'inicia en la vida picaresca. El quart, que anomenarem tipus Sherezade, està dins del relat, però no està implicat en els fets narrats. Sherezade és la protagonista de Les mil i una nits, és la princesa que per defugir la mort va explicant una història darrera l'altra al seu espòs. Sherezade és un personatge del llibre, però mai no apareix en les històries que explica. A la recerca d'Angèlica hi ha un narrador primari, que és el que inicia la narració i en va seguint el fil, i tot un seguit de narradors secundaris, personatges de la novel.la que en un moment donat prenen la veu i expliquen una part de la història. Completa aquesta taula 2.- Els textos usurpats 3.- La ruptura de la ficció Quan al final del primer capítol l'abat declara: Ho faré si us ha de complaure, però com que és una mica llarga serà millor que ho faci en el següent capítol, es produeix una ruptura de la ficció. Se suposa que l'abat no sap que és un personatge d'una novel.la i, per tant, no pot organitzar la seva activitat en capítols. Aquesta ruptura de la ficció i aquesta consciència d'alguns personatges són característics d'A la recerca d'Angèlica. a.- Relaciona els moments en què es produeix aquesta ruptura. b.- Valora què suposa que els personatges puguin interpel.lar l'autor. Cap. 1 1.- Defineix la personalitat de l'abat, tot posant de manifest les contradiccions que hi ha entre el que diu i el que fa. 2.- Contraposa l'explicació màgica del desamor d'Angèlica que dóna Rinald, amb l'explicació lògica que dóna l'abat. Qui creus que té raó? 3.- Quina visió dóna Rinald de la condició del cavaller errant? Cap. 2 4.- La història narrada per Hug de Matarroja correspon a la llegenda de L'emperadriu d'Alemanya i el bon comte de Barcelona. Resumeix-la en deu frases. 5.- Què és el que motiva Rinald a emprendre la defensa de Ginebra? Reflexiona sobre el seu raonament. Cap. 3 6.- L'encontre insospitat al bosc és un tòpic de la novel.la cavalleresca. Quines consideracions fa el narrador sobre el bosc? 7.- El rescat de Dalinda. Contraposa la descripció de l'acció de Rinald contra els segrestadors i les atencions que després li dispensa. Com definiries una i altra actitud? Què creus que s'ha pretès, amb això? 8.- Resumeix en deu frases la situació narrada per Dalinda. 9.- Defineix l'actitud de Dalinda en tota la història. Cap. 4 10.- Com és la relació entre Polinesi i Ariodant? 11.- Com acaba la conversa entre els dos amics? Cap. 5 12.- Resumeix en deu frases l'estratagema de Polinesi. 13.- Com reacciona Ginebra davant la partida d'Ariodant? 14.- Resumeix en deu frases la història del viatger. 15.- Quina és l'acusació de Lucrani? Cap. 6 16.- En què consisteix, segons es desprèn del relat, el Judici de Déu? Cap. 7 17.- Quins són els raonaments de Polinesi d'impedir la confessió de Dalinda? 18.- L'episodi de Lancelot i la reina Ginebra pertany a El cavaller de la carreta, de Chrétien de Troies. Resumeix-lo en deu frases. 19.- Valora l'actitud del rei i la seva decisió de fer complir la llei. Cap. 8 20.- Quina caracterització es fa de l'ermità? 21.- Descriu la intervenció de Rinald davant la cort. Cap. 9 22.- Resumeix en deu frases el desenllaç de la trama. Epíleg 23.- Com cal interpretar al final? 24.- Quin personatge has trobat a faltar? Activitats per a després de la lectura 1.- Visioneu la pel.lícula Molt soroll per no res, de Kenneth Branagh, sobre l'obra homònima de William Shakespeare, i remarqueu-ne els paral.lelismes. 2.- Organitzeu un debat a classe sobre el concepte de l'honor i la moral sexual.