nom
nom
Deixem-ho aquí
Editorial Alfaguara
Barcelona, 1999


Guia de lectura
Elaborada per Josep M. Morreres



L'autor

Josep M. Morreres va néixer a Barcelona l'any 1952 i és professor de Llengua i literatura catalanes de Secundària. Ha publicat Gaudeamus Igitur, novel.la amb què va guanyar el Premi La Piga 1989, Cinc lais, conjunt de relats amb què va guanyar el Premi de Literatura Eròtica la Vall d'Albaida 1994, La decisió, El Laberint d'Adriana. L'any 1998 va quedar finalista del Premi Gran Angular amb la novel.la Com la vela frisosa és del vent.


L'argument

Que les coses no puguin anar pitjor no és motiu per preocupar-se, perquè a partir d'aquest moment només poden anar millorant. Aquesta podria ser, si més no, la mentalitat del Felip, el protagonista i narrador d'aquesta novel.la. Deixem-ho aquí és una novel.la bastida al voltant d'un personatge, és la personalitat del protagonista, la seva especial percepció del món que l'envolta, dels seus judicis sobre les persones, de l'arbitrària atribució entre les causes i els efectes.
El Felip és un personatge singular --d'altres, potser menys generosos, el qualificarien directament de rar, d'extravagant--, la seva manera d'entendre el món, les relacions entre les persones, determina la història. El Felip és un jove inadaptat, que no està disposat a passar pel sedàs. Aquesta inadaptació li proporciona un distanciament de la realitat, una perspectiva que li permet descriure el món que l'envolta amb una especial lucidesa.
El Felip ha de lluitar en diversos fronts: uns resultats acadèmics desastrosos, uns pares, separats, que li estan contínuament a sobre, una germana que no para d'emprenyar-lo, el rebuig dels companys i el fet que les noies l'ignorin. Per tal de fer-se valer davant de la Marta, la noia de qui està enamorat, inicia la recerca de l'Alícia, la germana de la noia, que ha desaparegut i se sospita que pugui haver caigut en una xarxa de tràfic de blanques. La investigació que emprèn el portarà a tractar amb tota mena de personatges, el posarà en situacions francament compromeses i el farà anar intimant amb la Marta.
Les coses no li van gens bé, certament, al Felip: mals resultats a l'institut, mala relació amb la mare, manca d'entesa amb el pare i la seva nova parella, mal rotllo amb la germana, poca acceptació entre els companys. Tots aquests petits problemes, però, els porta amb esportivitat, el que de veritat l'amoïna és el postergament de la iniciació sexual.


Tema, subtemes i interès educacional

El tema de Deixem-ho aquí podria ser la percepció de la realitat. Sovint, ens adonem que els altres ens volen fer veure les coses d'una determinada manera, que allò que per als altres té un sentit, per a nosaltres no en té cap.
Un subtema podria ser la comunicació. Sovint, la comunicació se'ns presenta viciada. La comunicació, en general, i la comunicació entre pares i fills o entre professors i alumnes, en particular. Sembla com si cadascú hagués de representar el seu paper i diem allò que suposem que l'altre espera sentir i esperem que l'altre sigui com esperem que sigui.
Un altre subtema és, evidentment, el de la iniciació sexual. La iniciació sexual es presenta per als joves com un repte, com una prova que cal superar com abans millor.
Les relacions amb els pares.
El Felip s'ha de fer notar per aconseguir el que a d'altres se'ls dóna d'entrada. El fet que sigui un mal estudiant no vol dir que no tingui una cultura


Context literari

Deixem-ho aquí és una novel.la que podem adscriure al gènere d'intriga. L'esquema és el tradicional en aquesta mena de novel.les, una persona que ha desaparegut i el camí que s'ha de recórrer per retrobar-la. La trama d'intriga és un pretext, és allò que permet teixir la veritable història, que és la de la relació entre els dos personatges: el Felip i la Marta.


El narrador

Quan, en la vida quotidiana, algú ve a explicar-nos alguna cosa, faríem bé de preguntar-nos: Qui és qui ens ho explica? Quin coneixement té dels fets? Està implicat en allò que explica? Per quina raó ens ho explica? Segons donem una resposta o una altra a aquestes preguntes, interpretarem la seva història d'una manera o d'una altra. En un text literari passa exactament el mateix. La credibilitat i la versemblança del relat depenen en gran mesura de la naturalesa del narrador.
Les tres qüestions fonamentals que ens hem de plantejar respecte el narrador són:
a.- Quin tipus de narrador és?
b.- Quin coneixement té dels fets?
c.- Quina actitud té respecte a la narració dels fets?

  • a.- El tipus de narrador:

    Depenent de si el narrador és un personatge del relat o no i si està implicat en els fets que s'expliquen, podem establir (seguim Genette, Figures III) quatre tipus de narrador.
    Tipus Homer: El narrador està fora del relat i no està implicat en els fets narrats. El narrador de La Ilíada, que, per entendre'ns, anomenem Homer, no apareix en cap moment en el seu relat i explica uns fets en els quals no intervé.
    Tipus Ulisses: El narrador és un personatge del relat i està implicat en els fets narrats. Ulisses, en arribar a l'illa dels feacis, explica en primera persona les aventures que ha viscut d'ençà que va sortir de Troia.
    Tipus Lázaro: El narrador està fora del relat i, no obstant, està implicat en els fets narrats. Lázaro és el narrador d'El Lazarillo de Tormes, per el Lázaro narrador, un home ja vell, no és el mateix que el Lazarillo, un vailet que s'inicia en la vida picaresca.
    Tipus Sherezade: El narrador està dins del relat, per no està implicat en els fets narrats. Sherezade és la protagonista de Les mil i una nits, és la princesa que per defugir la mort va explicant una història darrere l'altra al seu espòs. Sherezade és un personatge del llibre, però mai no apareix en les històries que explica.

  • b.- El coneixement dels fets

    El coneixement dels fets depèn del punt de vista que s'hagi atribuït al narrador. Segons el coneixement dels fets, podem establir tres categories.
    1.- El narrador sap més que els personatges. És el cas del narrador omniscient, que observa els fets des de dalt i ho sap tot de tothom.
    2.- El narrador sap el mateix que els personatges. El narrador pot ser un personatge que participa en els fets i, per tant, se n'assabenta a mesura que es van produint.
    3.- El narrador sap menys que els personatges. El narrador és un simple testimoni dels fets i relata allò que ha pogut percebre.

  • C.- L'actitud del narrador.

    El narrador pot mantenir-se neutral respecte a la narració, limitant-se a explicar allò que ha passat, o pot intervenir-hi, jutjant els fets, emetent opinions, predisposant el lector a favor o en contra dels personatges, etc.


    Propostes per a abans de llegir

    a.- Les relacions amb els pares
    b.- El sistema escolar
    c.- La iniciació sexual


    Propostes de treball durant la lectura

    Comprensió lectora
    1.- Què és el que determina l'estat d'ànim del Felip a l'inici de la narració? Quina és la seva valoració dels fets?
    2.- Què creus que representa la Marta per a ell? En quins termes s'hi refereix? Creus que és objectiu en la seva valoració?
    3.- Caracteritza els personatges que apareixen al primer capítol.
    4.- Quin és el problema que han de resoldre?
    5.- Quina relació tenia l'Alícia amb els pares?
    6.- Quin és el comentari del narrador respecte al conflicte generacional? Creus que té raó? Per què?
    7.- Quines informacions aporta la Marta respecte a la seva germana? Com la descriuries?
    8.- En quines categories distribueix el narrador les noies? Quin criteri fa servir? Què creus que implica una distribució d'aquesta mena?
    9.- Quina estratègia segueix per iniciar-se en l'amor? Quins consells li donaries?
    10.- En quins termes explica la separació dels seus pares? Com justificaries la seva manera d'enfocar-la?
    11.- Què és el que el Felip vol tractar amb el pare? Quins arguments té a favor i quins en contra? Creus que la seva manera de plantejar el tema és la correcta? Per què?
    12.- Quin judici li mereix la Isabel, la nova companya del pare? Com és la seva relació?
    13.- Quines informacions significatives treuen dels interrogatoris de la portera i del Jordi Llopart?
    14.- Descriu l'ambient del Bazooka?
    15.- Quina opinió té de la doctora Alonso? Quin record conserva d'aquesta experiència?
    16.- Descriu el primer encontre amb el Xino. Com creus que és aquest personatge?
    17.- Quina opinió té el narrador de l'Albert? Creus que aquesta opinió s'ajusta a la realitat?
    18.- Com descriu l'experiència de la conducció de la moto? Com acaba la cosa?
    19.- Quines informacions aporta l'Albert sobre el Xino? Com les interpreta el Felip?
    20.- Quin malentès es produeix després de la visita al pis del Xino? Què fa que es produeixi?
    21.- Què havien oblidat al pis del Xino i com ho recuperen? Creus que el Felip és just amb l'Albert? Per què?
    22.- Quina informació obtenen a partir de la llibreta d'estalvis? Què en dedueix el Felip?
    23.- Quina estratègia adopten a partir d'aquest moment?
    24.- Quines explicacions dóna el Felip al tutor per tal de justificar la seva conducta? Com cal interpretar l'actitud que adopta?
    25.- Com es realitza el seguiment del director de l'agència? Què en treuen?
    26.- Quina és la informació que els condueix fins a la Mònica?
    27.- Com va l'última conversa amb el pare? En què creus que el Felip s'equivoca?
    28.- Com es preodueix el retrobament de la Marta i l'Alícia?
    29.- Com s'explica la seva desaparició?
    30.- Quin sentit creus que té el títol.

    Propostes per a després de llegir

    Estil

    El narrador de Deixem-ho aquí se suposa que és un noi que pot tenir entre setze i disset anys, però el llenguatge que fa servir i la manera que té d'explicar les coses no és el propi d'un noi d'aquesta edat.
    De la narració podríem trobar exemples d'alguns recursos literaris:
    La comparació: És l'establiment d'una relació entre dos termes en virtut d'una similitud. Els dos termes de la comparació estan explícitats en el text i estan relacionats per una partícula comparativa: (el Morros era) més ensopit que una missa de quaresma (p. 12). S'intenta donar una característica d'aquest personatge (que no coneixem) fent referència a una altra que sí que coneixem.
    La metàfora: Fa referència a alguna cosa esmentant-ne una altra amb la qual s'estableix una relació de semblança: Obrint al seu pas un deixant de mirades deleroses (p. 11). Un deixant és el solc que deixa un vaixell en avançar pel mar; podem considerar que el pas de la Marta arrossegava les mirades com el vaixell sembla arrossegar el deixant.
    La hipèrbole: És una exageració fins als límits de la versemblança: Allò havia estat una desfeta comparable a la del General Custer davant de la nació Sioux (p. 9). Els mals resultats acadèmics poden arribar a tenir conseqüències greus, per comparar-ho al resultat d'una batalla on tot un exèrcit va ser anihilat pot considerar-se exagerat.
    Les frases fetes: Són expressions que s'han lexicalitzat, és a dir, que han perdut el seu sentit originari per adquirir-ne un de nou: Fer passar bou per bèstia grossa (p. 10): enganyar, no ser estricte.
    Busca'n cinc exemples de cada una i explica'n el sentit.
    El sentit figurat.El sentit figurat és el nou significat que adquireix una paraula o expressió en funció del context. En la frase La Nuts és una petita harpia (p. ), la paraula harpia no s'ha d'entendre en el sentit literal, sinó en el figurat.
    Sentit literal: Ésser mitològic amb cos d'ocell i cap de dona especialment malvat.
    Sentit figurat: Persona intractable, maliciosa.

    Digues el sentit literal i el sentit figurat de les següents expressions:
    L'Alícia sempre ha estat una cabra boja (p. 26)
    Sóc com un volcà, jo (p. 38)
    El desordre em feia posar malalt (p. 41)
    Li pronosticava un futur ben negre (p. 43)
    L'havia reduït a la condició d'un titella (p. 50)
    Els cops baixos a què solia recórrer (p. 56)
    Escuat, em vaig concentrar en la nostra missió (p. 59)
    Hi ha gent ben torrada (p. 64)
    Si li vas al darrera (p. 74)
    Inflar-li el cap (p. 81)
    Aquell Polifem amb dos ulls (p. 91)
    D'ençà que el pare havia decidit deixar anar llast (p. 100.)


    L'actitud del narrador

    Estableix el tipus, el coneixement té dels fets i l'actitud del narrador de Deixem-ho aquí. Fins a quin punt la tria d'aquest narrador condiciona el desenvolupament de la intriga? Creus que és possible que tu, com a lector, hagis arribat a entendre més coses sobre la història que el protagonista? Què creus que aporta aquesta mena de lector a la novel.la? Raona la teva resposta.


    El registre lingüístic
    1.- Quin registre utilitza el narrador? Què és el que ens permet determinar-ho?
    a.- A nivell lèxic.
    b.- A nivell sintàctic.
    2.- S'utilitza el mateix registre en la narració que en els diàlegs entre els personatges? Quines expressions reflecteixen el llenguatge propi dels joves?


    La veritat de la ficció

    La novel.la és ficció. Això vol dir que no hi ha cap realitat més enllà d'allò que se'ns explica. No obstant, podem entendre que les coses no són exactament com ens les explica el narrador, que aquest, d'una forma deliberada o no, pot tergiversar la realitat, en pot donar una imatge falsa.
    Creus que el narrador de Deixem-ho aquí distorsiona la realitat? Descriu els següents personatges segons com creus que són en realitat, quina imatge en dóna el narrador i explica els motius d'aquesta distorsió.


    Personatges: La Marta, l'Albert, el Xino, el pare, la mare, la Nuts.

    La qualificació dels personatges

    A l'hora de presentar un personatge, el narrador pot optar per donar-nos la informació necessària perquè ens el puguem imaginar o pot enllestir-lo amb una frase fulminant, definitòria: El Manteques, l'inepte que em feia de tutor (p. 9). Aquest és el recurs que acostuma a utilitzar el narrador de Deixem-ho aquí.
    Busca les frases que descriguin d'una forma més gràfica, més frapant, cinc dels personatges de la novel.la.


    Literatura comparada

    El vigilant en el camp de sègol, de J.D. Salinger

    Tot i que es tracta de dues novel.les totalment diferents, en les dues trobem la voluntat d'abordar la realitat des de la perspectiva d'un noi jove.


    Activitats a l'entorn de l'obra

    1.- La categorització. El narrador estableix una categorització de les noies en funció del seu aspecte físic, així és evidentment una reducció que, tal com la fa el narrador, pot arribar a ser fins i tot ofensiva. Una categorització és una manera d'explicar-nos la realitat. Per realitzar una categorització cal, d'entrada, observar la realitat, definir uns criteris i adscriure els subjectes a una categoria.

    1.- Categorització dels professors.
    a.- Estableix els criteris.
    b.- Consensua els criteris amb els companys de grup.
    c.- Atribuïu cada professor a una categoria.

    2.- Categorització dels nois/noies.
    a.- Estableix els criteris.
    b.- Consensua els criteris amb els companys de grup.
    c.- Atribuïu cada company a una categoria.

    2.- L'emissió de judicis. Nosaltres tenim una percepció de les persones que ens envolten. No vol dir que les persones siguin tal com nosaltres les veiem.
    a.- Mira de definir amb una descripció breu:
    a.- Una company que no et caigui bé.
    b.- Un professor
    c.- El pare o la mare


    Altres temes

    Deixem-ho aquí apunta alguns temes que afecten d'una manera o una altra els joves, com poden ser:
  • L'opinió sobre les dones. Els estereotips.
    Els fills de pares separats.
    El conflicte generacional,
    La relació entre germans (El Felip i la Nuts, la Marta i l'Alícia)
    La vocació (El cas de l'Alícia)
    Les fugides de casa.

    La cultura i el sistema acadèmic.

    Es poden fer diversos grups de treball que triïn i estudiïn en profunditat un d'aquests temes, segons el següent esquema:
    a.- Com es presenta a la novel.la.
    b.- La informació que hem pogut aconseguir de la realitat
    c.- La nostra opinió personal.


    Solucionari Comprensió lectora

    1.- Els resultats negatius en l'avaluació. Ho atribueix a la incomprensió dels professors (p. 9-10)
    2.- N'està enamorat platònicament (p. 13). Descripció (p. 14). No. La idealitza.
    3.- El Felip, personatge narrador. La Marta, noia maquíssima i simpàtica (p. 13-14). L'Albert, un noi atractiu per a les noies (p. 14-15)
    4.- La desaparició de l'Alícia, la germana de la Marta (p. 22-23)
    5.- Estaven a matar (p. 24), ja que es rebel.lava contra la seva autoritat.
    6.- Creu que als pares no els hauria d'agafar per sorpresa, ja que ja ho han d'haver passat com a fills (p. 24). Resposta oberta.
    7.- Li agrada amb passió el teatre, anar a bars i discoteques i té una actitud deshinibida pel que fa al sexe (p. 35-37)
    8.- Les "top", les maques, les passables, les poc agraciades i les rematadament lletges (p. 47). Resposta oberta.
    9.- Menteix i fa el fatxenda (p. 47-48) Resposta oberta.
    10.- L'explica amb certa ironia, encruelint-se amb la mare i presentant el pare com un faldiller (p. 49-50). Resposta oberta.
    11.- La compra d'una moto. A favor, la suposada complicitat del pare, en contra els resultats acadèmics (p. 49-50). Resposta oberta.
    12.- Una harpia. Dolenta, ja que considera que s'entromet en la relació amb el pare (p. 51-52).
    13.- La portera els diu que la va anar a recollir un home que duia un crucifix com a arracada (p. 57) i el Jordi Llopart que havia deixat el grup de teatre i que freqüentava el Bazooca amb la Mònica (p. 59-60).
    14.- És un local de baixa estofa, amb clients d'aspecte patibulari i on semblen fer-se negocis il.legals (p. 63-67).
    15.- Creu que els ha estat enganyant. Molt negativa. La descriu sarcàsticament (p. 70-71)
    16.- El Xino adopta una actitud amenaçadora (p. 73 i següents) Resposta oberta.
    17.- Un estúpid amb bona fe (p. 78) Resposta oberta.
    18.- Com una experiència sexual (p. 92-93). És detingut per la policia i tancat en un calabós (p. 95-95)
    19.- Treballa com a representant de productes de ferreteria i és el director d'un grup de teatre. Creu que tot plegat és una tapadora per encobrir la seva activitat delictiva (p. 107).
    20.- Creu que la Marta està parlant de fer l'amor. El llenguatge ambigu, la situació, l'expressió de la Marta (p. 122-125).
    21.- La cartera. L'ajuda de l'Albert (p. 130-131). Resposta oberta.
    22.- L'Alícia havia estat ingressant diners, sempre en la mateixa agència. Creu que són els segrestadors els que els fan (p. 135-136).
    23.- Vigilar l'agència per descobrir qui fa els ingressos (p. 139).
    24.- Ho atribueix a la seva situació familiar. Un acte de cinisme (p. 149-150).
    25.- Amagats dins el maleter (p. 149-150). No res, el director sembla una persona normal (p. 152).
    26.- L'Albert l'ha vista a l'agència i l'ha seguida (p. 153).
    27.- Malament. El Felip no s'adona dels seus disbarats i creu que pot anar amb exigències (p. 160-163).
    28.- Es troben en un bar per mediació de la Mònica (p. 163).
    29.- L'Alícia ha anat a viure amb la Mònica, treballa i es dedica al teatre (p. 166-167).
    30.- Resposta oberta.
  • -------Espai
    Biografia
    ----------
    Publicacions
    ---------
    Informacions
    ---------
    Guies de lectura
    ---------
    Premis
    ---------
    Other Languages
    ---------
    Email
    -------Espai
    Tornar a portada